M estic començant a replantejar el que tantes vegades he dit, sobre que els catalans viuen massa bé per embarcar-se en revolucions. Pensava jo que aquestes coses queden per a pobles reprimits de debò i no per la comunitat més rica d´un estat d´Europa occidental. M´ho començo a replantejar des que he ensopegat amb gent heroica, que pel seu país està disposada a patir el que no està escrit. Fa uns dies, sense anar més lluny, hi havia fent cua al súper una senyora a la qual no faltava un sol gadget de la moda actual: llacet groc, bufanda groga, pin reclamant la llibertat dels presos, etc. Si hagués rebut una trucada, hauria sonat Els Segadors. La senyora se les tenia amb un jove que sostenia, com jo fins ara, que els catalans estan disposats com a molt a una revolució d´un parell d´hores, divendres després de la feina, que permeti anar a passar el cap de setmana a la torre de Llafranc. La bona dona va tallar en sec les acusacions que els catalans no estan per a sacrificis.
- Que no? Doncs sàpigues que, si cal, per la llibertat de Catalunya, estic disposada a sobreviure amb 2.000 euros al mes! (mirada desafiant).
Al súper es va fer el silenci. Potser alguna llàgrima furtiva va ser vessada pels que vam escoltar tal declaració d´amor al país, potser la caixera va estar a punt de deixar marxar aquella heroïna sense pagar, potser acabàvem de ser testimonis de la ferma voluntat d´un poble disposat a tot, inclús sobreviure amb 2.000 euros mensuals. No crec que sigui un cas aïllat. Són molts els catalans que estarien disposats a canviar el Mercedes per un Audi, a escurçar un parell de dies la temporada d´esquí o a reduir de cinc a quatre els gintònics de dissabte a la nit. Si cal fer sacrificis per la independència, es fan, que res no s´ha guanyat sense suors i llàgrimes, deixem la sang a banda.
El mateix Presidentorra, tot i que té un minso patrimoni de només cinc cases, 165.000 euros al compte corrent i un pla de pensions per valor de 90.000 euros, no dic que estigui disposat a desprendre´s de res a canvi de la llibertat del seu poble, això no, però segur que, si és necessari, demanarà sacrificis a tots els catalans. O millor encara, no li caldrà ni demanar-los, s´encarregarà ell mateix que tots ens sacrifiquem, vulguem o no. Aquí es nota la fusta d´un líder.
