El cotxe està aparcat fa unes setmanes en el barri. En el mateix lloc, en la mateixa posició, immòbil, acumulant pols. Si el transeünt es fixa una mica més, veurà que té la roda de darrera punxada. Aquest cotxe segurament passarà una temporada llarga immobilitzat, i ens parla d'una família, o d'una persona, que no té prou capacitat econòmica per arranjar el vehicle, perquè ara no disposa d'estalvis per fer-ho ni té més capacitat per endeutar-se més.

Es calcula que una mica més de la cinquena part de la població catalana està en risc de pobresa. Això significa, per exemple, que el fet que s'apugin els carburants o els preus dels aliments fan que tinguin problemes greus per arribar a final de mes. Que la inflació està pujant molt és un fet que es palpa diàriament. Vegin que durant aquest maig, l'electricitat ha augmentat un 5%, una barbaritat per un sector que no rebaixa gairebé mai les tarifes. Tenim com a assignatura pendent l'augment dels salaris, enfront d'una inflació que és un perill. Per això ens cal un Govern amb una política social que permeti al sector més perjudicat apuntar-se al carro de la recuperació econòmica. I per això, s'han d'arremangar els polítics, i cercar mesures que ens ajudin a tots. Bàsicament, rebaixant impostos.

Aquesta és una de les èpoques més solidàries. Vegin tota la gent que participa en iniciatives de finançament a la xarxa, bona gent que sap que els seus cèntims, units a molts cèntims, ajuden i canvien coses. Com aquests gironins i gironines que no perden les seves nits, sinó que guanyen humanitat, fent bocates i duent beguda a la gent que dorm al carrer, perquè saben què darrere de la gent que no té res, hi ha històries de solitud i dolor, potser de problemes psíquics, d'autodestrucció i derrota, de viure en el laberint, sense trobar la sortida. Aquesta gent es posa al lloc dels altres, i actuen amb una solidaritat admirable. Aquest tipus d'accions mostren que no tothom s'enriqueix amb els pisos de lloguer turístics, i a les ciutats hi ha una economia marginada que cal revifar. Enfront del lloguer turístic, hi ha la ciutat de les persones i les seves necessitats, d'ajudar els altres, perquè ens fa millors, i ens fa sentir-nos satisfets d'allò que fem.