Cartes

M. Àngels Pagès Ventalló

Hem pogut gaudir un any més de veure la nostra ciutat convertida en jardí. Un esdeveniment que ens enorgulleix i que ja es part del nostre patrimoni. Es manté l´esperit tradicional, però hi ha, més participació, més innovació, més creativitat, més projecció a l´exterior... He trobat molt interessant que a més dels muntatges florals de tanta bellesa artística que s´exhibeixen en els monuments i patis més emblemàtics, també es tingui en compte el paper de consciència social que pot tenir: «Temps de flors».

Cada cop més entitats amb un marcat accent social hi participen per donar a conèixer els seus projectes. Enguany Oncolliga, que fa anys que treballa a favor dels malalts de càncer de les comarques gironines, es va fer present a la Mercè, amb el seu muntatge «Fum Zero», l´arbre de la vida lluitant contra l´addició i es podien veure missatges dels joves en contra del consum del tabac.

L´Associació MIFAS va mostrar la seva obra, un cub florit molt viu, amb el títol «Plugim», als vestíbuls inferiors del Teatre Municipal. L´havien fet persones usuàries dels seus centres assistencials. Just al costat, la Fundació Astrid 21 va exposar la seva proposta anomenada «Coincidències» portada a terme per joves de l´entitat. També persones amb discapacitat intel·lectual de La Fundació Ramon Noguera varen ser les seleccionades per estampar els seus dibuixos a les bosses que La Caixa regalava als seus clients durant els dies de l´exposició.

Hem d´agrair l´esforç de tantes persones que ho fan possible i confiar que aquesta mostra floral es mantingui molts anys més i amb aquesta mateixa il·lusió.

Festival corsari

joan boronat lecha blanes

Palamós recorda aquests dies el 475è aniversari de l´atac corsari d´en Khair ed-Din, conegut com Barba Rossa.

Qui sap si en un futur Catalunya (república lliure o confederada) emularà l´atac d´uns corsaris que van intentar, indignament durant segles, l´extermini de la nostra cultura i llengua. Entre els actes, recordaran tres bandarres, coincidents en el temps, que es disputaven el lideratge de perpetrar el genocidi cultural de Catalunya. Un, com aquell que no vol, es va car­regar el Govern legítim de la Generalitat amb acusacions falses i amb un artefacte, dit el 155; un altre, de malnom «el falangito», es va fer un lloc al món polític espanyol gràcies als atacs a la llengua catalana i a la negació de la nostra història; i, per acabar-ho d´adobar, un socialista renegat, per no perdre les simpaties dels votants espanyols, va proposar endurir les lleis perquè els catalans passessin més anys a la presó, ja que ja no estava ben vist cremar-los vius a la foguera, com als heretges.

D´ingrats l´infern n´és ple

ÀNGELA FERRER I MATÓ Girona

Així ho deia la meva àvia i tenia molta raó. El Pedro Sánchez ostenta el càrrec dintre el PSOE gràcies als vots dels catalans. Recordem que es jugava el nomenament amb la Susana Díaz, que hauria sortit sense cap dubte si no hagués passat que els catalans, no sé per quina raó, el van votar a ell donant-li el comandament del PSOE. El cas és que el noi no ha agraït gens ni mica el suport català i ara és el nostre depredador més destacable. Un desagraït total. Si hi afegim la «ràbia» que ens té el senyor Rajoy i l´odi visceral de l´Albert Rivera a tot el que fa tuf de català tenim enfront una trepa difícil de gua­nyar. No els importa saber que és legal que els empresonats puguin ostentar els càrrecs pel que han estat nomenats els hivernen a la presó evidentment sense cap raó jurídica, només perquè fan olor de catalans. El Llarena, un incompetent total que ha quedat ben retratat a Europa no baixa ni baixarà del burro, és tal l´odi que acumula que primer es deixaria matar que reconèixer l´error que està cometent. S´ho trobarà perquè qui la fa la paga tard o d´hora, però ja haurà desconjuntat el nostre incipient govern. I com deia Quevedo, que «poderoso caballero es Don Dinero», el president de Canàries aprovarà els pressupostos a canvi d´una substanciosa quantitat de diners i privilegis, talment penso que al basc ja l´estan temptant i si els pressupostos van endavant «kaput» per a Catalunya. Quan sento el senyor Sánchez se´m revolten les entranyes i espero que la dita funcioni i es faci re­a­li­tat ben aviat i l´infern li arribi ràpidament. Als tres testar­ruts que ens volen tan mal els desitjo un infern a la terra. Així sigui.