Fins fa pocs mesos podríem fer tota mena d'especulacions sobre la resposta que donaria l'Estat espanyol a les demandes catalanes. Ara en canvi ja sabem moltes coses. Per exemple, què hagués passat si el desafiament català s'hagués produït tenint a Madrid la Presidència de la república en comptes d'un monarca d'extrema dreta? Potser a Catalunya s'haurien plantejat les coses d'una altra manera. Però suposem que es plantegen igual. Quina hagués estat la resposta de l'estat republicà? No ho sabem.
Però el que sí sabem és que l'any 1931 es va proclamar la república catalana des del balcó de l'ajuntament i després del Palau de la Generalitat. I quina va ser la resposta del govern republicà d'esquerres? Enviar 10.000 piolins? Bombardejar des de Montjuïc com proposa Federico Jiménez Losantos -més que Losantos hauria de dir-se Losinfiernos? Doncs no. Van posar a la presó el govern? Tampoc. Van enviar tres persones. Macià va proclamar la república catalana i els republicans espanyols van enviar ni mes ni menys que Fernando de los Ríos, Marcel·lí Domingo i Luis Nicolau D'Olwer per negociar una sortida! Quin nivell! Fixeu-vos que en la delegació de tres persones dues eren catalanes. No van utilitzar termes com « nos hemos cepillado el Estatut» ( Alfonso Guerra), ni van insultar Macià, sinó que amb un gran coneixement sobre la història de Catalunya i d'Espanya van proposar recuperar elements de la rica tradició institucional catalana com el govern de la Generalitat que venia del segle XIII. Qui serien aquests avui? El problema és que ningú a Madrid vol negociar res. Volen la rendició. A més ho fan des d'un infantilisme aclaparador. Creuen que la forma de conduir les demandes catalanes és amb repressió. Fins i tot el PSOE cau en el nacionalisme essencialista més excloent. Ara Pedro Sánchez, com que veu que hi ha molta gent que no vol prometre el càrrec per la Constitució ni jurar-lo per la Bíblia, vol fer una nova llei. Per concebre l'Estat més incloent i més simpàtic? No, per obligar tothom a prometre per la constitució i pel rei. Un crac! Hi ha gent que quan hom assenyala la lluna mira el dit. I com que el delicte de rebel·lió necessita violència en el nostre codi penal, doncs ho volen canviar perquè no calgui violència. Al final al codi penal hi haurà un article que penarà pensar en la independència. Crec que l'obstacle per arreglar el problema català és el rei. Potser des de Catalunya caldria estudiar la possibilitat de fer un replanteig i en comptes de reivindicar la independència, debatre sobre la possibilitat de reivindicar la república espanyola com a primer pas. I deixar la independència per a quan hi hagi un 55% dels vots. El camí serà llarg, dur i complicat. Cal serenitat, encert i molta intel·ligència.
