Hem tornat a entrar en un període on el preu del petroli torna a pujar. Això afecta les nostres butxaques. Directament, estem pagant més per omplir el dipòsit del cotxe i, indirectament, pagarem més per la compra de molts productes o serveis que depenen d'aquesta matèria primera. El resultat de tot això es diu inflació. El Banc Central Europeu dictamina que el seu objetciu és que la inflació a la zona euro ha d'estar vorejant el 2%. Per aconseguir-ho el BCE té un instrument: encarir el preu del diner apujant els tipus d'interès. Si pugen els tipus d'interés els ciutadans, empreses i administracions públiques endeutades començaran a pagar més pels interessos de les seves hipoteques i deutes. Algunes famílies i empreses poden començar a patir. Baixarà el consum i la inversió, s'estalviarà menys. I el creixement econòmic es pot ressentir i serà més complicat reduir les taxes d'atur. Depenent de com gradual es faci la pujada dels tipus serà més fàcil preparar-se i adequar-se a la nova situació. Un cop s'estabilitzi la situació, tornen els equilibris. El preu del petroli va arribar a pujar a 140 dòlars el barril després d'esclatar la crisi financera de 2008. Va baixar a començaments de 2016 a menys de 40 dòlars. Jo vaig a arribar a pagar 0,75? el litre de dièsel a la benzinera. Ara, es mou en 80 dòlars. Per què puja? Augment de la demanda de països com la Xina i l'Índia i control de l'oferta per part dels països productors. Aquí s'hi barreja l'etern conflicte de l'Orient Mitjà i la guerra freda entre l'Iran, amb el suport de Rússia, i l'Aràbia Saudita, amb el suport d'Estats Units. A l'espera que el BCE decideixi què fa amb els tipus d'interès, ja veiem el seu efecte als Estats Units. Millor estar preparats.