M explicava José Francisco Armesto, gran periodista que va ser un dels millors coneixedors de la vida i obra d´Álvaro Cunqueiro, que quan a l´escriptor gallec li retreien afectuosament que algunes de les seves més belles històries només tenien fonament en la seva prodigiosa imaginació, solia defensar-se al·legant que «hi ha document!». I aixecava els braços de forma teatral per donar més força a l´argument. Ningú mai el va contradir i menys encara bussejar en arxius històrics per desmentir-lo. Al cap i a la fi, fossin realitat, fantasia, o les dues coses barrejades alhora, el que importava era la forma d´explicar-ho i la delícia de compartir amb ell les prodigioses sensacions que brollaven del seu cap. Que hi hagués o no cap document per justificar el superb exercici literari era el de menys.

Ve a tomb aquesta anècdota per la polèmica que s´ha desfermat a Espanya (i ara també a Itàlia) a propòsit de la suposada falsificació, o concessió arbitrària, de títols acadèmics a diversos coneguts polítics del Partit Popular. Un escàndol que va afectar principalment Cristina Cifuentes fins al punt de obligar-la a dimitir com a presidenta del Govern de la Comunitat Autònoma de Madrid, com a diputada de la mateixa institució i també com a secretària general del PP madrileny. En un primer moment, la senyora Cifuentes, amb no poc desvergonyiment i molt segura de si mateixa, va dir que tot estava en regla i que hi havia un document que ho aclaria tot. Però els dies passaven i el document principal no apareixia. I els altres papers que apareixien es van acreditar de seguida com a falsificats o sospitosament esmenats. Al final, la situació es va fer irrespirable i va haver de dimitir.

Ara, el document que es busca és el del senyor Casado, jove vicesecretari de Comunicació del mateix partit que acredita (de moment) una llicenciatura en Dret i una altra en Administració i Direcció d´Empresa. A part d´un màster com el de la senyora Cifuentes i diverses acreditacions sobre suposats cursos en universitats de prestigi d´Estats Units, que després es van revelar realitzats a Madrid en poc més del temps que porta passar les proves del psicotècnic per renovar el carnet de conduir. En aquest cas les sospites se centren en la velocitat amb què va cursar els estudis (12 assignatures en 4 mesos) i l´aclaparadora majoria de convalidacions (22) de què va gaudir per aconseguir un d´aquests títols amb només examinar-se de les dues restants. Preguntat el rector de la Complutense sobre l´assumpte, va contestar que és «inusual però no impossible». Vaja, que és una gesta acadèmica només a l´abast de superdotats. El que ve a confirmar allò que va dir Fraga sobre la capacitat intel·lectual dels fills de militants del PP quan creixien les crítiques sobre la sospitosa facilitat amb què aprovaven les proves d´accés a entitats dependents de la Xunta de Galícia.

Però no només és Espanya on als polítics els agafa per embellir el seu currículum. A Itàlia, on es va forjar un insòlit pacte entre la Lliga Nord i el Moviment 5 Estrelles, el proposat en principi com a cap del Govern, el professor universitari Giuseppe Conti, va presumir d´estudis a Yale, La Sorbona, Cambridge i altres prestigiosos centres quan no consta registre dels mateixos. Una vanitat idiota.