Ja m'agradaria obtenir en el meu entorn una aprovació de dues de cada tres persones. En canvi, per a l'ego de Pablo Iglesias resulta insuficient el 68 per cent collit en el primer referèndum sobre un xalet en la història de la democràcia, el 89 per cent guanyat a Vistalegre o el 99 per cent que acaricia el secretari general quan reuneix l'executiva de dues persones de Podem. Un set a tres és una golejada en qualsevol esport. Rajoy no pot ni somiar amb aquest percentatge d'apreciació entre les seves hosts, segons demostra el seu 2,6 al CIS. El socialista Sánchez aconseguiria aquesta quota amb prou feines, i només després de la coratjosa moció de censura. Admetem que Rivera superaria el 68 per cent dins de Ciutadans, però sempre a notable distància de la puntuació estratosfèrica de la seva rival Inés Arrimadas.

Els Iglesias s'han guanyat el dret al seu xalet. Vist el percentatge d'aprovació, ara lamentaran haver-se quedat en 600.000 euros, en comptes de licitar per un habitatge d'un milió, que tampoc hauria enderrocat el llindar d'intolerància dels afiliats. El tremendisme de la Família Reial de Podem va desembocar en una consulta esperpèntica, en què costa distingir els que denigren l'operació dels que la consideren grotesca però insuficient per enderrocar el monarca.

Si el referèndum es vincula exclusivament a un xalet de cursileria aclaparadora, resultaria que la majoria d'afiliats de Podem es compraran una casa de 600.000 euros quan disposin de l'oportunitat. El partit ultraradical es convertiria així en una força de promocions urbanístiques d'alt standing. Queden en evidència els qui clamaven espantats que la força emergent pretenia incendiar les barbacoes dels xalets espanyols. L'ocupació dels habitatges opulents no pretenia instaurar la revolució, sinó fomentar la substitució. És una gran notícia per a la immobiliària de luxe, però els enemics d'Iglesias hauran de decidir si és un esclau dels aiatol·làs de l'Iran o només de les motllures daurades de Donald Trump.