Fa dies que escric afirmant que a Catalunya quasi tothom està en estat de xoc. Ho estan els ciutadans encara impressionats per la brutal resposta de l´Estat espanyol a vuit anys de clam democràtic per la dignitat després de la humiliació d´un Tribunal Constitucional en mans de l´extrema dreta. Però ho estan també els partits polítics catalans. Uns perquè han perdut les eleccions catalanes. Aquests s´havien cregut els seus propis espots electorals. Creien que posant els seus adversaris a la presó o a l´exili els seria fàcil guanyar. I a més, creien que acollonint als catalans aquests es tornarien mesells i sabrien què votar. No ha estat així i encara no se´n saben avenir. Els partits guanyadors estan escapçats i no han tornat a reforçar les seves direccions, reemplaçant els dirigents a l´exili o a la presó. I no saben com administrar la victòria. El reclam dels avis que inconscientment han fet als nets de fer justícia ha generat molta confusió. Els testimonis s´han de donar juntament amb paraules per fer-ho correctament.
Ara bé, l´estat de xoc ha arribat al centre del poder polític espanyol. Uns encara no han entès que a Catalunya guanyin els republicans, però a més la sentència del cas Gürtel ha estat aclaparant. El PP primer ha intentat boicotejar la justícia amb canvis de jutges, de fiscals, destruint proves i mentint com mai s´havia mentit a Espanya. Els del PP s´han anat creient totes les seves mentides per molt «patilleres» que ens semblin a la major part de ciutadans: que si es un invent de Baltasar Garzón, que si eren milers de casos aïllats, que si tot es mentida excepte alguna cosa, etc. Tot d´una s´ha trobat davant del mirall. I emepuntorajoy, que és dels que deixa podrir els temes per ineptitud i incapacitat, no per càlcul com diuen els aduladors, està en estat de xoc. No s´havia de respectar la justícia com ens deien als catalans? Doncs ara doña Finiquito ja considera que no, que la justícia no és de fiar i que s´equivoca. Ahhhhh.
Crec que hi ha diverses possibilitats, però convé treure Rajoy del mig. Alhora hi ha unes 20 coses molt importants bloquejades a la mesa del Parlament. Una mesa que gràcies al PSOE i a PDeCAT té majoria el PP i Cs, uns cracs aquests que ho van decidir. És important que un nou Govern controli els fiscals, la política penitenciària i faci que es compleixi la llei. Ni l´Audiència Nacional ni el Tribunal Suprem poden jutjar per casos de rebel·lió. Ho hauria de fer un jutge de Barcelona i haurien d´estar, en el pitjor dels casos, en presons de Barcelona. Cal eliminar la «llei mordassa» que està amenaçant d´enviar a la presó a 400 sindicalistes i a tot déu, retirar els recursos al TC que paralitzen lleis de caràcter social del Parlament, revalorització de les pensions, reforma de la llei de memòria històrica, etc. Hi ha molta més política a fer del que sembla. Cal molta intel·ligència i saber jugar les cartes que es tenen, amb maximalismes infantils no anem enlloc. Cal fer anar el cap. I Rajoy fora!
