03 de juny de 2018
03.06.2018

«Corpus Christi»

03.06.2018 | 06:30

Avui diumenge els cristians celebrem el Corpus Christi, una solemnitat que el papa Urbà VI va instaurar a l´Església catòlica en 1264 per mitjà de la butlla Transiturus.
Celebrar el Cos i la Sang del Senyor ens encoratja a defensar la dignitat del seu Cos, que és l´Església. Per això aquesta solemnitat ens ha de portar a no descurar la vida de les persones més fràgils de la nostra societat. I és que si veiem Jesús en l´Eucaristia, en la patena, a l´altar, també l´hem de saber reconèixer en la pastera dels immigrants que fugen de la fam i de la misèria, en les persones que viuen en camps de refugiats o en els malalts i els ancians sense ningú al seu costat.
No és possible adorar l´Eucaristia, que és el sagrament de l´amor, i oblidar-nos dels germans que sofreixen. Per això l´evangelista Sant Joan escrivia: «Si un que posseeix béns veu el seu germà que té necessitat i li tanca les entranyes, ¿com pot estar en ell l´amor de Déu?» (1Jo 3:17).
La solemnitat del Corpus Christi ens porta a denunciar la indiferència d´Europa davant els nois que arriben sols a les nostres platges, mentre que en l´última desfilada militar a Logronyo, es van gastar 733.000 euros, el doble que el 2016.
Celebrar Corpus ha de ser també una denúncia del govern de l´Estat, que aquest any ha reduït la partida destinada a cooperació internacional, a només 553 milions d´euros, quan el 2009 eren 2.817 milions.
Corpus és també prendre consciència de l´espoli i l´empobriment que, al llarg dels segles, hem fet als països del Tercer Món, amb els minerals que robem a Níger, per a les centrals nuclears o per als mòbils, ordinadors o televisions.
Corpus ens ha de portar a manifestar el nostre rebuig a aquelles multinacionals que compren els governs corruptes d´Angola, Kènia o Libèria, entre molts d´altres.
Corpus és també una crida a ajudar les famílies que són desnonades. I és que quatre famílies al dia, segons dades del Consell General del Poder Judicial, queden al ras per l´avarícia dels bancs.
Corpus és ajudar els qui han sofert abusos sexuals, escoltar el seu dolor i manifestar-los la nostra solidaritat.
Corpus és igualment un crit de denúncia a les màfies que continuen explotant els infants a Bangladesh o al nord d´Àfrica. O el tràfic de menors al Nepal o la prostitució de joves a l´Índia o als països del Golf.
Corpus és la solidaritat amb els nois desnodrits, obligats a treballar des de ben menuts, quan haurien d´estar jugant i estudiant.
Corpus ha de ser la denúncia als països que envien residus radioactius a les costes de Somàlia, amb la qual cosa el 40% dels habitants d´aquest país tenen càncer.
Corpus és una crida a denunciar la corrupció dels polítics i també l´avarícia dels empresaris de la indústria bèl·lica, que s´enriqueixen amb la venda d´armes que provoquen la mort de tanta gent.
Corpus és prendre consciència de la falta d´aliments al nostre món i evitar que es llencin tones de menjar i de roba, mentre milers de persones moren de fam i de fred.
Corpus ens crida a denunciar la desforestació del planeta i la contaminació de la terra i dels rius i mars.
Corpus ens crida a lluitar per la justícia i a denunciar l´exili polític i la presó preventiva de gent de pau, empresonada.
Corpus significa que hem de fer costat als qui sofreixen i no desentendre´ns de les necessitats del nostre món. Corpus ha de ser per als cristians la festa de la fraternitat, on aprenguem a vore els altres, no com a enemics (l´home és un llop per a l´home) sinó com a germans. Perquè l´altre no és l´infern, sinó imatge de Déu. Per això Corpus és l´amor fet servei, com deia el cardenal Tarancón en la seva entrada a Oviedo com a nou arquebisbe: «Servir és la manera pràctica i eficient d´estimar, perquè l´amor autèntic es manifesta pel servei desinteressat, per l´entrega total».
Corpus ens demana fer realitat el que deia el profeta Isaïes: «Comparteix el teu pa amb els qui passen fam, acull a ta casa els pobres vagabunds, si algú no té roba, vesteix-lo» (Is 58:7). És a dir: l´amor que fa present la bondat del nostre Déu, i que veiem en l´Eucaristia i en els germans que pateixen.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema