El pas de Carles Puigdemont per l'alcaldia de Girona va deixar autèntiques perles que no s'han analitzat prou per les circumstàncies que van envoltar la seva precipitada sortida. Una de les més forassenyades, per definir-ho suaument, va ser retirar la gestió de les zones blaves a una entitat social com Mifas per atorgar-la a una multinacional de Madrid, Setex Aparki.
Ho vaig criticar en el seu dia i el temps m´ha donat la raó. El consistori va vendre el canvi com el resultat d'un concurs públic. Mifas -van explicar- era millor en la proposta tècnica, però l´empresa madrilenya era superior en l'econòmica. Una altra societat, Saba, va titllar de «baixa temerària» l'oferta de Setex Aparki. Amb el temps, s'ha vist que era veritat. Però el problema real era que l'Ajuntament de Girona va primar una suposada millor oferta econòmica d'una multinacional de Madrid en perjudici d'una entitat social que va ser pionera en la inclusió social dels discapacitats; una entitat, a més, que gaudia d'una sòlida experiència en la gestió dels aparcaments. El resultat de tot plegat va ser la municipalització del servei dos anys després de la concessió, a causa del fracàs de la gestió.
Ara, cinc anys després d´aquell desficaci del govern Puigdemont, l'Ajuntament de Girona reclama 77.000 euros a Setex Aparki corresponents a la liquidació del contracte de gestió del servei. El mateix Ajuntament, primer amb la municipalització del servei i ara reclamant aquests diners, confirma el fiasco d'aquella irracional concessió. Això sí, ningú no ha demanat disculpes, ni ha assumit responsabilitats polítiques per un perjudici a la ciutat i a una entitat social senyera com Mifas. Sempre ens quedarà el dubte, perquè segur que mai es revelarà, de saber per què Carles Puigdemont va retirar la concessió a Mifas per atorgar-la a Setex Aparki. Escudar-se en el concurs no em serveix. Els nens no venen de París. Ni els concursos públics són el que haurien de ser.
