Si fa dues setmanes ens haguessin dibuixat l´escenari actual, ningú ho hauria cregut: una moció de censura, encapçalada pel líder del PSOE, Pedro Sánchez, i amb el suport de nacionalistes catalans i bascos tomba el Govern de Mariano Rajoy (després de sis anys i mig al poder) i l´article 155 de la Constitució s´aixeca a Catalunya, després de la formació d´un nou Govern autonòmic. Tot això, tan sols una setmana després de l´aprovació dels Pressupostos elaborats pel PP.
La sentència de la trama Gürtel ha estat el detonant que ha acabat amb un Govern feble (abandonat immediatament pels seus socis de Ciutadans, després de saber-se la condemna al PP) i obre un escenari d´incertesa a curt termini ja que, inicialment, Sánchez pretén governar només amb els seus 84 diputats i l´amalgama de formacions que li van donar suport per enderrocar Rajoy supera aquesta xifra. No obstant això, Sánchez ja té en el seu haver la seva resurrecció política (després d´haver estat defenestrat al capdavant del seu partit) i convertir-se en el primer líder de la democràcia espanyola capaç d´imposar-se en una moció de censura.
Per la seva banda, la sortida del Govern de Rajoy no ha estat faire edificant (per al record quedaran les seves vuit hores en un restaurant, mentre es debatia la moció que el desallotjava del poder), però té la «virtut» (compartida amb el PSOE , encara que no pogués verbalitzar) d´haver descol·locat qui tenia més pressa per arribar a La Moncloa, prèvia convocatòria anticipada d´eleccions: Albert Rivera, de Ciutadans. Amb el nou Executiu i passant a l´oposició, Rajoy guanya temps per reorganitzar els seus i, unit a la previsible distensió que viurà Catalunya en els propers mesos, deixar fora de joc Rivera, gran perdedor en la nova etapa que comença ara.
