05 de juny de 2018
05.06.2018

Estranys aplaudiments

05.06.2018 | 09:01

He passat tot un dia cavil·lant el motiu pel qual ahir els consellers van ser rebuts amb aplaudiments a la feina. Descartades la valentia, l´honradesa, la generositat, l´altruisme i altres virtuts que de moment cap no ha demostrat, queden poques opcions. Per a mi que això de rebre els que comencen a la feina aplaudint-los deu ser una mena de reconeixement del poble planer a aquells a qui mai no hauria pensat veure guanyant-se el jornal, suposant que fer de conseller sigui guanyar-se un jornal. Ha de ser un costum relativament nou, perquè a mi no m´ha passat mai. L´última vegada que vaig començar a treballar en un lloc, aquest diari on escric, vaig ser rebut amb total indiferència. Ni aplaudiments, ni visques, ni regals, ni res, aquella és la teva pantalla i ja t´espavilaràs. Ja era hora que les coses milloressin, ara sí que donarà gust canviar de feina.

Una altra possibilitat és que tal rebuda es brindi només als que comencen en una feina en la qual cobraran més de 100.000 euros anuals, com és el cas dels consellers. Una manera de reconèixer els mèrits de qui, pel simple sistema de tenir el carnet i/o els contactes necessaris, passa automàticament a formar part de les elits econòmiques. Què menys que els pobres funcionaris que amb dificultats arribaran a final de mes, l´aplaudeixin. És una forma muda de dir-li «cabronàs/assa, que bé que t´ho has muntat».

Tampoc no és descartable que els aplaudiments fossin per ensabonar el nou cap, que això és molt català, de fet semblava que hi hagués una competició entre els funcionaris per ser el que amb més èmfasi aplaudia, com més a la cara del conseller/a millor, que sinó, no serveix de res. I encara hi ha l´opció –ja veuen que la cosa em té intrigat– que, com que els funcionaris saben del cert que cap conseller català dóna mai motiu per aplaudir-lo quan ja ha ocupat el despatx, millor fer-ho quan comença, i que el pobre noti afecte, ni que sigui un dia.

És bo que els catalans victoregin els consellers quan van a treballar. Ho haurien de fer cada dia, no només el primer, i si pot ser entrant-los a la conselleria a coll-i-bé i per la porta grossa, com un torero. Potser així s´animarien a deixar-se de mandangues i es posarien a treballar pels ciutadans, que ja aniria essent hora.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema