El Govern del president Sánchez... Si aquest dirigent juga a l´Euromilions, juguin els mateixos números que ell, és un complicat intent per filar aquest teixit, la pell de brau que cantava Espriu. Des del costat contrari de tot allò que ha potenciat l´expresident Rajoy: entestat a governar a cop de decret, recolzant-se en la justícia com a arma, potent, de frenar el rival i amb una incapacitat clara per dialogar i pactar les decisions que pren.

Cosir les Espanyes, un teixit delicat però resistent, és filar les Catalunyes que compartim. Perquè, sent clars, una part de la població no percep l´article 155 de la Constitució com una imposició, sinó com l´eina de l´Estat davant una amenaça. Dos relats que xoquen, malgrat la visió repetitiva i uniforme dels mitjans públics catalans, i que han de saber conviure i trobar un punt de contacte, pel bé de tots.

Els més de sis mil càrrecs afins, o directament afiliats del Partit Popular que abandonen el poder a corre-cuita, les feines de direcció, l´equip de confiança del fins ara partit governant, mostren l´altra banda del discurs polític. Darrere els eslògans d´un partit, tenim una estructura humana que menja cada dia, augmenta o decau segons els resultats electorals. Aquesta realitat, ignorada pel gran públic, explica també els pactes, o les posicions de confrontació, per intentar recuperar quotes de poder perdut peti qui peti, encara que sigui a costa de la situació econòmica. L´atractiu de la marca. En el cas dels socialistes, un partit històric, com el PNB, que supera els 130 anys de vida i nascut de les reivindicacions obreres, per millorar les condicions de la població desfavorida. Un atractiu romàntic que ha explotat ERC, formada precipitadament com a coalició de partits per a unes eleccions durant la Segona República, i crescuda en la personalitat de les figures de Macià i Companys. Però les marques s´han de recolzar amb actuacions. S´espera de Sánchez que intenti frenar l´augment dels preus dels serveis, apostant de forma decidida per les renovables; la derogació de la Llei Mordassa, la política del pacte; la llei de Segona Oportunitat i la d´Igualtat. Amb un Rivera com a principal perdedor i rival implacable; i un PP que entra en el laberint de la crisi interna, de conseqüències desconegudes.