07 de juny de 2018
07.06.2018

badalls

07.06.2018 | 07:09

Al costat de mi, a l´avió, viatja un gos diminut dins d´una cistella. Cap a la meitat del viatge es posa a bordar i la seva propietària el treu perquè es tranquil·litzi. No conec la raça, però té els ulls sortits i molt poc pèl, com si estigués nu. El musell, petit, recorda el de les guineus. El miro i em mira. Es tracta d´un intercanvi ple de significat. L´animal sap que ens trobem en una situació extraordinària, encara que ignora que volem a deu mil metres d´altura, desafiant, entre d´altres, les lleis de la gravetat. Potser és l´únic ocupant sensat de l´aeronau, ja que intueix, amb raó, que correm un risc molt greu. De fet, la temperatura, a fora, és de 40 graus sota zero. La resta del passatge dormita, badalla o llegeix, com si no passés res fora del normal. Assegut a la falda de la seva propietària, el ca mou el cap nerviosament cap a un i altre costat, com preguntant-nos per què no fem alguna cosa.
L´hostessa se li acosta i li llança quatre o cinc floretes condescendents, com si es dirigís a un nadó. Després es retira i torna amb un recipient de plàstic ple d´aigua on el gos beu com un pardal. Però l´aigua no el tranquil·litza. Em mira i li torno la mirada. La seva propietària em diu que li he caigut bé. Allargo, doncs, la mà per acariciar-lo i em mossega. Res greu: només m´ha deixat la marca de les dents. Més que una mossegada, ha estat una demanda de socors: per algun estrany mecanisme telepàtic ha comprès que també jo adverteixo com n´és d´absurda i perillosa la nostra situació. Volar és un disbarat. La senyora el renya, però jo intercedeixo per ell.
– Està nerviós -dic.
– És molt covard –afegeix ella–, de vegades mossega per covardia.
Penso per a mi mateix que també jo, quan mossego, ho faig per por. Adverteixo llavors que el gos és paradoxalment el més humà dels ocupants de l´avió. Els altres vam ser homes i dones en alguna època remota, però vam perdre la humanitat en el camí que ens va conduir fins a aquest instant: l´instant d´elevar-nos deu mil metres sobre la terra i badallar en acostar-nos a la finestreta de l´aparell.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema