Adeu M. Rajoy...

Dolors Hugas Puigvert Les Olives-Garrigoles

A mi se´m remouen els budells, no!, se´m remou el cor quan sento bons qualificatius sobre l´expresident. Com es pot dir res de bo d´una persona tants anys present a la política com a representant dels ciutadans, que ha permès coses tan greus i tan sentides en els darrers anys: la no divisió de poders, la vulneració de drets fonamentals, l´eixugament de la bossa de les pensions, l´endeutament d´un país líder en ­corrupció, la repressió i privació de llibertat en diferents àmbits...

I, a l´altra banda de tanta irresponsabilitat les retallades, fruit de la mala gestió, a la sanitat, a l´educació, a la llei de la dependència, a la cultura, a la (in) justícia...

Això sí, tant responsable n´era ell com els seus encobridors i els partits de l´oposició que li donaven suport.

Espero que vagin estirant el fil de les trames corruptes i que molts, entre ells el famós M. Rajoy, puguin assaborir el que se sent entre reixes privats de llibertat i que paguin per tot el mal que han fet jugant amb els diners públics de tots. Ells no seran presos polítics, seran polítics Presos i amb tota la raó.

Visca Catalunya Lliure i Visca la República!

El groc i la

Sra. Arrimadas

Miquel Mompió i Azemar Riudarenes

Benvolguda senyora, em dirigeixo a vostè amb tot el meu respecte com a diputada al parlament de Catalunya i com a persona que vol dedicar una part de la seva vida al servei dels altres. L´altre dia, en la trobada a Sitges, vostè va fer unes manifestacions en què va dir que no havia anat a la presa de possessió del govern de la Generalitat perquè solament hi eren els de color groc. No s´equivoqui, Sra. Arrimadas, hi ha llaços grocs, mocador, banderes, vestits, corbates i agulles, d´estendre roba (que és el que porto jo) i no totes aquestes persones són independentistes, una majoria potser sí, però a d´altres els mou la solidaritat, el rebuig de la injustícia, el sofriment de la separació de les famílies i els fills (cosa que no s´ha fet així amb casos que s´han produït a Madrid tot i que el rei emèrit digui que la justícia es igual per a tothom. A molta gent els mou, Sra. Arrimadas, una humil caritat cristiana, tot i que el senyor Sánchez es declari ateu.

Unes lleis que es van legislar en el seu moment, per callar boques i anul·lar el pensament lliure de les persones.

El Sr. Rajoy va tenir el gest d´anar a saludar el Sr. Sánchez un cop perduda la moció, vostè ha tingut més vots, però la suma d´altres escons no li ha deixat arribar a la presidència de la Generalitat, però en el seu gest de no assistir a la presa de possessió del govern de la Generalitat, que, li agradi o no és el seu govern, li ha faltat altura de mires, generositat i potser un xic de caritat cristiana i, si us plau, no faci com el seu cap, el Sr. Rivera, que constantment afegeix benzina al foc per mantenir viu l´enfrontament entre catalans i espanyols.

Només li vull fer esment que tant la bandera d´Espanya, com la bandera de Catalunya, porten el color groc.

La UE també estava «farta

de Rajoy»

joan coll vila figueres

Amb la invitació de la Unió Europea el mateix dia de gua­nyar la moció de censura per part de Sanchez Castejón com a nou cap de govern d´Espanya i per altres comentaris de la premsa comunitària, es demostra que Europa també estava cansada de Rajoy/PP pel seu nefast historial que tothom coneix, i que desitjaven el relleu hispànic , tot i que el nou president tampoc (per a nosaltres) generi gaires expectavives, però almenys ens ha pogut treure del damunt tan nefast historial de PP i, ara per ara, ens han evitat eleccions generals que segurament haurien guanyat els de Rivera/Arrimadas/ Girauta/Villegas que encara (almenys per una gran majoria) serien molt, molt i molt, extremadament, pitjors. Els partits espanyols, però, saben que per guanyar electorat a «Espanya» només cal utilitzar el seu llenguatge catalanofòbic d´insults, rancúnies, odis etc., que això sempre els funciona, a l´inrevés del País Basc que no perceben igual i del qual, per cert, tampoc nosaltres ens podem fiar.