El cotxe oficial és un taxi del poder que s´atura davant d´algú i el porta a seus oficials. A diferència dels taxis normals apareix quan plou i quan més peta el sol. Aquests dies, als cotxes oficials, es tanca la porta que dona a la calçada i s´obre la del costat de la vorera. Aquests dies, la pell de la nansa de la cartera que rep el ministre entrant conserva l´escalfor de la mà del ministre sortint. Aquests dies, els seients del banc blau...

Mariano Rajoy, que va deixar la Moncloa per la finestra d´emergència, va explicar en l´anunci del seu comiat en el comitè executiu PP que mai no ha lluitat per un càrrec. Fa 40 anys un cotxe el va portar al partit i allà no van parar de demanar-li coses. Ara ja no en donarà més, excepte la raó als seus enemics i rivals, perquè anar-se´n és el millor per a ell, per al partit i per a Espanya.

Els exministres xiuxiuegen en privat que estan encantats de recuperar la seva vida. Per què ningú li va trobar abans a Fátima Báñez, la capatassa, la vida que recupera després de 6 anys esmorzant gripaus per anar a vomitar declaracions a la ràdio o a donar conferències al Ritz sobre la gran quantitat d´ocupació i d´emprenedoria que creava? Per què ningú va lliurar Rajoy dels grans plans, dempeus sota el sol festiu de les desfilades? Per què no li van evitar les processons a Méndez de Vigo, el ministre que quan sentia la paraula Educació es posava a cantar «el novio de la muerte»?

Els ministres flamants, acabats de pujar al cotxe oficial, tenen la mateixa il·lusió per extraviar la seva vida que els exministres per recuperar-la. Margarita Robles, Carmen Calvo i Josep Borrell saben el que és extraviar la vida i el que és perdre un ministeri i hi han volgut tornar, potser pel plaer de recuperar la vida quan els descarreguin, equivalent a treure´s els talons en el casament.