Cartes

una altra visió

JOSEP MARIA BOSCH GIRONA

En aquests darrers dies no hem sentit a parlar d´altra cosa que de la moció de censura. És evident que el fet que es digui, en seu judicial, que un PPartit s´hagi lucrat de la corruPPció, és molt fort € però, si som sincers, la immensa majoria d´espanyols (tots menys els «pepers» quan parlaven oficialment) sabíem de la corrupció al partit, que afectava totes les estructures, que hi havia diferents comptabilitats, que era una norma general de funcionament, etc., etc.

Personalment, sempre he pensat que la corruPPció, tot i ésser gravíssima en el PPartit, és un infinitéssim de tercer ordre, si la comparem amb els altres problemes: els atacs constants a la democràcia, la tornada al franquisme, la xenofòbia amb les seves variants principals de catalanofòbia i bascofòbia, els atacs constants a la convivència, la supèrbia, l´actuació barroera en l´àmbit judicial, la violència en l´actuació dels servidors públics, la falta de respecte a la separació de poders€ i un llarguíssim etcètera.

Posaré, només, uns exemples:

Durant un temps, el president del TC, va tenir carnet del PP.

Precisament, el seu germà, voluntari del 23-F a les ordres de Tejero, va ésser qui va dirigir l´operatiu policial el tristement famós 1-O. I a aquest individu el Ministre de l´Interior el va ascendir, bo i premiant la seva irresponsabilitat.

Les taules de votació en què s´animava els «espanyols» a votar contra els «catalanes» en la tramitació de l´Estatut€ precisament per obra i gràcia d´Aznar i Rajoy.

En un intent de baixar la crispació, es va nomenar com a Delegat del Govern Central el gironí Enric Millo, substituint la tristement famosa María de los Llanos de Luna Tobarra. Doncs bé, una persona inicialment moderada com en Millo es va transformar, per obra i gràcia del PP, en el pitjor delegat del Govern central des que hi ha democràcia. M´abstindré de detallar les barbaritats que ha fet€ només indicar que, quan va fer una petita reflexió sobre els excessos dels cosos policials l´1-O, el ministre Zoido el va tallar dient que «ésta no es la posición oficial del Consejo de Ministros». A partir d´aquí va abaixar el cap com un sofert «majordom».

Els intents continuats de criminalitzar l´escola catalana.

El ficar-se, de forma totalment il·legal, en quin havia de ser el Govern de Catalunya.

Les distincions previstes per als actors del «a por ellos».

Etc., etc., etc.

Per tot això, crec que la moció de censura obre una via de diàleg que el partit més corrupte d´Europa havia dinamitat dia rere dia.

El llop i la guilla

ÀNGELA FERRER I MATÓ girona

Són protagonistes en el Bestiari de Ramon Llull i també en les faules d´Isop el grec. Normalment en aquestes historietes amb un final amb moralitat, el llop sol ésser el que es deixa enganyar per la guilla que és la pilla i la que sol sortir guanyadora en els enfrontaments.

La moralitat ens ensenya que val més enginy que la tossuderia de creure´s millor. Crec que quelcom semblant està passant en la política espanyola. Els que governaven es van creure tan prepotents que despreciaren tot quisque fent valer només la seva força ja fos amb jutjats escollits per a què sempre els donessin la raó o amb la força bruta com s´ha vist l´u d´octubre i en altres situacions.

Talment arriba un moment en què actuar maquiavèlicament passa factura.

I així ha ocorregut. Tot plegat no deixa de ser complicat, la diversitat de partits que conformen l´entramat del nou govern augura problemes però almenys tenim el llop ferit i rabiós encara que no mort. Tota la seva fúria despertarà i cercarà, que no ho dubti ningú, maneres d´entorpir la gestió del nou President i ja no diguem en tot el que tingui a veure amb Catalunya, la seva víctima preferida. Però ens caldrà molta mà esquerra, un munt de paciència i no voler aconseguir-ho tot de cop. De mica en mica s´omple la pica i així hem d´actuar.

Com la guilla, amb enginy i constància segur arribarem a bon port. El llop afila les ungles, nosaltres hem d´omplir-nos d´esperança i ser pacients i astuts.

Les urpes tindran un trist final.