Onze milions de persones volien Rajoy de president i dotze no el volien. I en un sistema polític democràtic com l´espanyol aquestes són les regles del joc. La dreta fins i tot quan perd creu que té dret a governar. El problema és que l´esquerra a vegades també creu que ha de governar la dreta. De fet estan passant coses difícils d´interpretar. Al setembre de 2016 Pedro Sánchez va intentar el mateix que ha passat ara i se´l van carregar una coalició de gent que no sap envellir decentment juntament amb l´IBEX 35. Ara ha estat possible. Inquietant.

Després de la sentència de la Gürtel va córrer el rumor que Luis Bárcenas havia amenaçat el PP que si la seva dona Rosalía Iglesias anava a la presó cantaria. Què ha passat? Rafael Hernando al Congrés va qualificar un dels tres jutges, José Ricardo de Prada, d´estar «en sintonia amb el món proetarra». Doncs en un temps rècord l´han tret per iniciativa del Consell General del Poder Judicial amb Carlos Lesmes al davant. Molt bonic. Resultat? Doncs que Rosalía Iglesias, condemnada a quinze anys de presó, no hi entrarà. Un escàndol monumental. I si hom qüestiona la independència del poder judicial és titllat de antisistema. Inquietant.

Hem vist també que Álvaro Lapuerta un home que va ser procurador en Cortes, -fins i tot aquests tenen algun límit d´immoralitat- emprenyat amb Aznar, volia cantar. Al cap de dos dies d´acordar amb Ignacio Escolar fer unes memòries, cau i es fa mal al cap i després cau un altre cop. La família considera estranyes les dues caigudes. Ara ha mort. Inquietant.

Els catalans estem d´enhorabona, gràcies a nosaltres -36 diputats contra 11- s´han acabat d´una tongada Mariano Rajoy, Dolores de Cospedal -Doña Finiquito-, els quatre «novios de la muerte» del Govern, l´infame Enric Millo, Pablo Casado, el que ens va amenaçar d´acabar com Companys, Soraya Saénz de Santamaria, en li-qui-da-ció, Rafael Hernando, el que va dir que les famílies es preocupaven pels seus familiars desapareguts durant el franquisme per la subvenció, etc. etc. A més veiem la cara de pomes agres d´Albert Rivera. Impagable.

Que passarà ara? M´atreveixo a vaticinar que ara el que han fet amb els republicans catalans ho voldran fer amb el PSOE i Podem. Fa temps vaig dir que els catalans potser havíem despertat un monstre, però només es pot despertar alguna cosa que és viva. Veurem el que mai hem vist, cal estar preparats. Cal que les esquerres actuïn sense complexos d´una vegada des del 1939 i que deixin de demanar disculpes per ser d´esquerres. Màxim Huerta ha estat nomenat ministre de Cultura, Marcel·lí Domingo, ministre d´educació del Govern de la II República, s´ha remogut a la tomba, Tolosa ha tremolat. Jo també.