Trobaran en altres pàgines notables elogis del primer Govern de Pedro Sánchez. Els mereix, en haver-se guiat per la seva santa voluntat en lloc d´atendre compromisos que sempre surten cars. El missatge de l´aclaparadora majoria de ministres és un brillant cop d´efecte, fonamentat en currículums irrebatibles. No obstant això, aquí ens dedicarem al vici de localitzar mancances. No ens referim a Màxim Huerta, on la simpatia contagiosa no posa remei a la situació subordinada enfront de la generació sofrent de Muñoz Molina. Per abreujar el suspens i perquè a més ho assenyala el titular, en aquest executiu falta Podem.

Encerta Sánchez en col·locar un sol apparatchik, encara que l´Ábalos de discurs embarrancat en Machado probablement desconegui el terme. El president del Govern, i encara costa dir-ho així, es pot permetre el caprici de Grande Marlaska, doblement dretà quant a conservador i magistrat. No obstant això, la creativitat d´un gabinet que reprodueix totes les inclinacions polítiques vigents a Espanya, havia de reservar un forat a Podem. No a Iglesias ni Errejón, però potser a economistes o escriptors propers als antisistema amb xalet. No ho aconsella l´anàlisi racional, sinó els números.

Sánchez compleix una setmana de revolució diària. Si la moció de censura sonava esgarrifosa, va ser seguida per la retirada de crucifixos i bíblies. I quan s´esperava l´apaivagament d´un ramell de tecnòcrates, assenyala onze dones i dos activistes homosexuals, rematant la tasca pionera de Zapatero en igualtat. D´acord que l´entusiasme de la ciutadania cap a Pedro Duque demostra que el país només troba consens en un astronauta, però els valors marcials de Rajoy han estat bandejats a Exteriors i l´espai exterior. Tot i això, el president socialista només compta amb 84 diputats per apuntalar el Govern més arriscat de la democràcia. Al costat de Podem/Compromís arribava als 155, una majoria de supervivència. Diríem que es disposa a fracassar, però ho hem anunciat ja tantes vegades.