Abans de lligar el teu futur a un compte de Twitter, hauries de rumiar molt i molt bé per què el vols fer servir, quina utilitat penses que té i quines aspiracions tens a la vida perquè fer-te piulador se´t pot girar violentament en contra en el moment més inoportú. Twitter és una mina antipersona. Si el pretens com una via d´escapament, com una mena de psiquiatre gratuït, millor que ho deixis córrer i no completis el procés de creació del teu compte perquè, fonamentalment, t´acabarà fent molt de mal. El mateix et passarà si el vols fer servir d´arma ideològica.

Pregunteu-li al flamant ministre de Cultura Màxim Huerta, a l´actor Toni Albà o al president Quim Torra. Tot i que per ser justos el més perjudicat és Albà, que haurà de respondre davant la justícia degut a la terrible combinació de la seva incontinència i sobreactuació i una justícia malalta. Desconec els beneficis que en el seu moment li van comportar les piulades que ara li han causat aquests problemes però crec que han estat molt inferiors als perjudicis.

Però és que tot i no piular, en general Twitter no serveix per a gaire res, llevat de per fotre de molt mala llet. L´únic reducte de bellesa que hi trobo són les piulades d´art d´en Miquel del Pozo i alguns comptes de fotos antigues. Per informar-te a través del telèfon existeixen els avisos dels mitjans de comunicació que, en general, garanteixen informació més treballada. Twitter és un sorramoll que et fa empassar un munt d´opinions agressives i retorçades i sobretot moltes que són absolutament insubstancials. Hi apareixen suposades informacions que si grates una mica acaben essent intoxicacions i propaganda de part. Pot servir per enllaçar articles o continguts, però molt em temo que l´èxit d´això és relatiu perquè el que triomfa és l´exabrupte i la confrontació.

Ha arribat un punt en què abstreure´s del Twitter és un exercici intel·lectual de primer ordre per forjar una opinió pròpia alliberada.