Cartes

JOAN JANOHER I SADURNÍ VULPELLAC

Estem en ple procés de recuperació dels nostres drets i ens caldrà visualitzar les llums que envolten els diferents colors. És una metàfora, l´enunciat, per quant agafarem com a referència un semàfor. No vull sorprendre ningú: més aviat, aclarir uns condicionants vinculats pel moment que hem renovat. S´agafen la llum verda, aquesta pot ser enganyosa. Ens equivocaríem per considerar ja com a aconseguit el que tenim embastat. Això requereix ser molt prudents i pragmàtics. Haurem d´afrontar i regular el color taronja com a senyal de minorar almenys el llarg recorregut, sense caure al parany del que ens va passar l´1-O, amb l´aplicació del 155. Aquest, en aparença, ha deixat d´estar en vigor, però no convé jugar a la descoberta, se´ns podria encendre la llum vermella, incorrent en el que ells consideren rebel·lió i delicte d´estat. Crec que ja hem madurat el tràngol passat, hem d´evitar de no ensopegar amb la mateixa pedra, ens fa mal.

Continuen encara molts poders encoberts a l´ombra. Seguiran expectants del que farem, per això el nostre seny haurà de prevaldre vigilant, sense moure´ns del sentiment dolorit i venjatiu del seu poder. No fos cas que caiguéssim a la foscor i a les tenebroses intencions, en principi aturades. No donem aquesta opció, ni l´oportunitat. Seran vigilants enforinyats, i només depenem de nosaltres mateixos: on hem de mantenir la llum de l´esperança encesa, sense caure al parany que tenen organitzat.

Els llaços grocs no són llaços polítics

Francesc A. Picas la jonquera

Els llaços grocs són llaços misericordiosos. Són el símbol d´unes famílies pacífiques, i de bona fe, que ploren l´absència d´un familiar injustament empresonat o exiliat. Com els llaços negres manifesten el dolor per un familiar difunt.

Pel damunt de la política, els llaços grocs expressen la pena d´uns pares que tenen un fill empresonat, sense culpa, que no ha usat armes ni bombes per defensar els drets de Catalunya. Signifiquen el dolor d´unes esposes que una justícia anòmala els ha arrencat de la llar els seus marits. És el reflex del plor d´uns infants que, cada nit, algú sense compassió ha prohibit que el seu pare els vagi a fer un petó.

Les persones pacífiques, misericordioses, amants de la germanor, se sumen al dolor d´aquestes famílies sofrents i demanen a fiscals i jutges que per damunt de les lleis escrites, hi ha el sentiment humanitari, cristià, de desitjar a tothom una vida feliç i agermanada.

Que el seny i la fraternitat facin florir uns llaços blancs per tot Catalunya, signe de germanor, de justícia i de felicitat.