09 de juny de 2018
09.06.2018
LLETRES

De lluny

09.06.2018 | 06:30

Cada dia ens ensenyen el país des de l´aire, més concretament des del satèl·lit Meteosat. En veiem la silueta, la gropa dels Pirineus i els pics esquitxats de neu tardana. Això quan ens visita un anticicló. Fa temps, però, que els nostres cels apareixen clapats de núvols que esborren perfils. De lluny estant, les pluges semblen imminents i els meteoròlegs s´afanyen a dir que vindrà aigua. Difícil d´assenyalar amb precisió, però, els pobles, les viles o els rodals on cauran les tempestes. Les muntanyes hi fan de les seves i un turonet discret pot marcar una frontera meteorològica.
En política passa igual. També als llibres d´història. Vist de lluny, es diuen moltes bestieses que, posades a un pam de terra, són pura ideologia. Fa uns quants dies m´explicaven a la Pobla de Segur que feia molt de temps que no veien per allà el nou ministre Josep Borrell, fill de la localitat pallaresa. M´ho deien, és clar, perquè una cosa és parlar de desinfectar catalans en un míting del partit amb tot de gent amb interessos que et riu les gràcies i una altra de ben diferent és dir-l´hi això mateix al teu antic company d´escola o al carnisser de la plaça. «A veure, escolti, que vostè està infectat d´independentisme, vingui aquí que el desinfecto ara mateix».
I és que la distància fa valents de sobretaula. Els partits són, cada cop més, empreses amb interessos propis que, generalment, van a la seva. I els mítings, grans anuncis pagats entre tots. Si del que ens han anunciat en 40 anys n´haguessin complert el 25% viuríem en una pel·lícula de dissabte, distesa i amable. Vist això, si no veuen per la finestra que plou a bots i bar­rals, no es quedin tancats casa. El satèl·lit que digui missa. Els colors més bonics del món surten justament els dies que el cel ens amenaça.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema