09 de juny de 2018
09.06.2018

Merda de polítics

09.06.2018 | 06:30

A tots aquells que ens agrada deixar-nos atrapar pels sempre fascinants i sinuosos designis de la història hem descobert, fa relativament poc, una de les notícies més sorprenents i fecals de la convulsa geopolítica del segle XX. Segons sembla, el gran camarada rus Stalin va engegar un projecte científic que tenia com a objectiu psicoanalitzar els rivals polítics de l´estat soviètic a través de l´estudi exhaustiu dels seus excrements. Sí, sí, de la caca, tal com sona. O com tufeja, si volem ser més estrictes. No deixa de ser poèticament escatològic i repugnant que el conegut líder del comunisme recorregués a les defecacions dels seus homòlegs i contrincants per entendre´ls i, en definitiva, tenir-los més ben controlats. Tot plegat, una impagable lliçó de la Història adreçada a qui, encara avui, es nega a reconèixer l´especial relació que ha existit sempre entre merda i política.
L´esbojarrada iniciativa científica va sortir a la llum fa aproximadament un parell d´anys, gràcies a un reportatge publicat per un diari rus que va trobar la seva amplificació a través de la BBC anglesa. El confident de la primícia, un antic agent soviètic, afirmava tenir proves que Stalin havia espiat Mao Tse Tung durant la visita que el cap de la República Popular de Xina va fer a Moscou durant el desembre de l´any 1949, a mode d´inspeccionar i revisar la seva femta, una pràctica d´espionatge invasiu que el Kremlin pretenia aplicar de manera generalitzada entre els principals opositors al règim i entre la resta de mandataris mundials amb la finalitat d´obtenir uns perfils psicològics més profunds. I mai més ben dit. Els científics russos creien fermament que si, per exemple, trobaven aminoàcids triptòfans (cereals, ous, llet) entre la caca, el seu propietari tenia tots els números per ser un individu tranquil i accessible; si en canvi, a les deposicions hi mancava potassi (bledes, patates, espinacs), molt probablement se les haurien de veure amb un insomne de temperament nerviós. I així, anar recopilant tifes i anar realitzant els respectius anàlisis i estudis psicològics. Excelsior! Tot i l´enginyós operatiu coprocientífic, a Khrusxov, el successor de Stalin, no va acabar de fer-li massa bona flaire –clar– i va manar tancar-lo.
Imaginar-se avui una trama d´espionatge com aquesta, excremental, costa de creure però encara costa més de creure el baix nivell formatiu i professional de molts líders mundials o polítics amb càrrecs de representació i gestió pública en països suposadament democràtics i moderns. Però ja ho diu la dita que pluja a la muntanya, merda al pla. El que sí que és més fàcil d´imaginar és que una sèrie de televisió pogués adaptar aquests fets en l´actualitat i que, per exemple, els ubiqués al bell mig d´El procés fruit d´una conxorxa de caca independentista o unionista dissenyada per, primer, vèncer a l´altre i, després, dominar el món. Sí, ho sé, merda de la bona.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema