Una setmana lluny de Girona i hom dorm bé, no sap res de la mutilació de la campana Beneta de la Catedral i, quan veu a TV3 un fugitiu de la justícia donant lliçons de modus i comportaments a Arrimadas queda perplex i un pèl trist: les coses són tan patètiques filtrades pels informatius de TV3...! Encara que TV3 dona sorpreses. Un bon amic m'envià una crònica del programa Comarques que tractava sobre l'alcaldia de Madrenas i sostenia el que qualsevol observador normal percep: no ha arreglat cap dels temes pendents de Girona i amaga la seva ineficiència rere proclames i gestos independentistes. Però, quin sentit té aquesta caiguda de burro de TV3? Es nota que ja hi ha govern i ERC entén els mitjans públics com sempre els ha entès el nacionalisme: com a instruments de propaganda partidària. Com el PP a TVE, ni més ni menys.

Enlluerna Pedro Sánchez. Ha canviat el tauler polític, l'ànim de la majoria ciutadana i dona l'esperança que les dificultats poden superar-se. No recordo una acció política tan mestra en la vida. Espanya no està condemnada a la mediocritat i la misèria intel·lectual. Ni a ser un país de jardiners, manobres i cambrers com sembla que ens volen condemnar les dretes catalanes i espanyoles. També pot ser capdavantera al món de la ciència i la tècnica. Hi ha talent. Han confeccionat un govern feminitzat i de talent. L'únic que és un polític professional que no ha excel·lit a una brancada de l'activitat acadèmica o professional és el president. La resta, pràcticament tots, tenen un expedient que enamora. Sánchez ha instal·lat a la centralitat de la política espanyola un partit, el PSOE, que es donava per decadent i en vies d'extinció.

El repte és continuar al mateix nivell de qualitat. Ja s'insinuen els objectius a assolir en el curt i mitjà termini: pacte social per modificar la reforma laboral, derogar articles de la llei mordassa, impulsar la igualtat, restablir un clima de diàleg i distensió, renovar el pacte de Toledo i retornar la neutralitat a TVE. Els ministres assenyalaran objectius i hi ha d'haver capacitat per articular majories que no siguin tan pesants com els acords amb el PNB, que més que un acord, semblen un saqueig.