Aquesta setmana es va complir el primer aniversari de l´ascens del Girona a Primera Divisió. I divendres vinent, el desè del retorn a Segona A després de cinquanta anys d´absència. Es tracta de la millor dècada dels 88 anys d´història del club. Tot plegat rubricat amb l´exitosa temporada del debut a Primera. Ni les previsions més optimistes ho podien esperar. El balanç final (desè a la classificació amb 51 punts) supera amb escreix l´objectiu de lluitar per la permanència. Enlairat en l´onada en la qual està instal·lat els últims anys, Montilivi ha vibrat amb el seu equip. La cirereta va ser la victòria contra el Reial Madrid (2-1) el dia de Sant Narcís. També el 6-0 a Las Palmas. El Girona FC, debutant a la categoria, es va convertir en l´equip revelació de la temporada amb un joc admirat arreu. I amb el mèrit afegit que la columna vertebral de l´equip ha estat formada per bona part dels jugadors que van aconseguir l´ascens el 4 de juny de l´any passat. Els gironins també han pogut comprovar la repercussió i la dimensió que suposa jugar a la Primera Divisió. La ciutat, en general, se´n beneficia. No només per portar el nom de Girona arreu del món, sinó també per l´impacte econòmic o l´energia positiva que es transmet a la ciutat.
Coberta amb èxit la primera temporada, ara comença la difícil feina de la consolidació. Els 51 punts que ha sumat el Girona són una barbaritat per a un equip que no figura entre els grans. L´Espanyol, per exemple, només ha superat els 50 punts en dues ocasions en les 17 temporades que s´han disputat del segle XXI. Per tant, cal estar preparats per a temps menys dolços, que probablement arribaran. Però, per minimitzar-ho al màxim possible, ara s´inicia un dels períodes més complicats: la configuració de la plantilla. Repetir una temporada similar a la d´aquest any és molt difícil sense reforços. Pablo Machín ha comptat amb poc més de 13-14 jugadors. El nivell dels suplents no era el mateix que el dels titulars. Hi ha hagut poques lesions, i això no sempre succeeix. La presència del Manchester City en l´accionariat ha sigut positiva des de molts aspectes, però poc productiva en l´àmbit esportiu. Si exceptuem Maffeo, que l´any vinent ja no hi serà, l´aportació dels cedits pel club anglès ha sigut escassa. Per tant, és fonamental dotar l´equip d´una major profunditat de plantilla. La marxa de Pablo Machín al Sevilla i l´arribada d´Eusebio Sacristán obren un nou cicle esportiu amb les lògiques incerteses. La resta marxa com un llum. El club s´està consolidant, aquest estiu s´instal·larà una nova grada al gol sud, es podrà obrir la captació de nous socis, i Barça, Madrid i els grans de Primera tornaran a passar per Montilivi. Tant la ciutat com la província s´enorgulleixen de gaudir d´un equip a l´elit del futbol espanyol.
