10 de juny de 2018
10.06.2018

Rajoy i Aznar

10.06.2018 | 06:30

Mariano Rajoy va ser l´home de les meses petitòries de signatures contra l´Estatut de Catalu­nya del 2006. Aquella sembra de vents va portar grans tempestes, que expliquen en bona mesura l´estat actual del conflicte. Heus aquí un dels mèrits dels quals pot estar orgullós. Un altre moment gloriós de la seva trajectòria: el 13 de març del 2004, en plena jornada de reflexió de les eleccions generals i just després dels atemptats de l´11-M, el llavors candidat a president del Govern va forçar la seva aparició als telenotícies per denunciar les «manifestacions il·legals contra el PP» dels milers de persones que s´estaven concentrant al crit de «qui ha estat?». D´aquesta manera Rajoy va atraure l´atenció de tothom cap a la protesta i els seus motius, va provocar un gran rebuig per trencar la neutralitat de la jornada de reflexió i, en resum, va contribuir a la derrota de l´endemà.
Rajoy va perdre dos cops les eleccions: el 2004 i el 2008. La victòria del 2011 va ser un obsequi de Rodríguez Zapatero, que va cavar la seva pròpia tomba el dia que va retallar les pensions per calmar els mercats internacionals del deute. ZP va regalar a Rajoy una majoria absoluta, però el PP va ser incapaç de conservar-la malgrat el vent de cua de la recuperació econòmica europea animada per la política monetària de Mario Draghi. La feblesa de les victòries de 2015 i 2016 i la incapacitat de reaccionar per adaptar-se a una nova realitat, marcada també per la pluja persistent dels judicis per corrupció, han facilitat la derrota a la moció de censura de la setmana passada. Ara ha anunciat que es retira del tot, que deixarà la política tan bon punt un congrés extraordinari designi el nou líder. L´anunci ha estat rebut per una càlida i inacabable ovació dels seus, emocionats. Ben mirat, què és el que aplaudeixen? Que ho ha fet fatal, o que se´n va?
I ara apareix José María Aznar i s´ofereix per liderar la recomposició de la dreta. Aznar, que no suporta Rajoy perquè aquest li va plantar cara quan volia continuar manant a l´ombra. Té nassos, la cosa: si l´home de les Açores i dels peus a la taula de Bush intenta de veritat tornar al primer pla de la política, li tiraran pel cap la fotografia del seu gabinet en la qual tres quartes parts dels ministres que s´hi veuen han estat condemnats, investigats o esmentats en procediments per corrupció, alguns d´ells (papers de Bárcenas) encara oberts. De veritat que vol tonar a l´arena de la batalla?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema