10 de juny de 2018
10.06.2018

VISIÓ DE GIRONA DES DE L'ÀNGEL DE LA CATEDRAL

10.06.2018 | 06:30

La setmana passada comentàvem la construcció i l´enlairament de l´àngel de la Catedral. La imatge que des de fa cinquanta anys ocupa el lloc més alt en l´àmbit urbà. Imaginem-nos el que la vista podria observar si ens situéssim en aquell lloc tan elevat. Als seus peus, el mateix edifici de la seu, tot el barri vell de Girona. A llevant, els contraforts de les Gavarres; al nord, la barriada de Sant Pere, que té com a teló de fons la muntanya de Montjuic. A ponent, el pla de Girona, amb l´important nucli de la vila de Salt i una bona part de l´entorn comarcal. A migdia, l´eixample urbà i el pla de Palau, i els monticles de Montilivi i Palau Sacosta. I tancant l´horitzó, la carena muntanyosa, des del Montseny fins a les Alberes, destacant la muntanya del Far, el massís de Rocacorba, el majestuós Canigó, que a l´hivern es mostra coronat de neu.
En aquests cinquanta anys que han transcorregut des que el nou àngel ocupa el seu elevat lloc sobre el cupulí del campanar de la seu, des d´on vetlla per la ciutat de Girona i observa el seu desenvolupament, quantes coses han passat! Quants canvis ha experimentat la ciutat! Canvis en la vida política, social, religiosa... En la demografia i en l´economia... Però fixem-nos només en la transformació de la ciutat en el seu aspecte material. En com s´ha modificat el teixit urbà. En els espais que han passat del caràcter rural a l´urbà. En els edificis que han desaparegut i en els que s´han edificat de nou.
En aquests anys la ciutat s´ha engrandit considerablement. Ho ha fet d´una manera natural, especialment en el temps de bonança econòmica que vàrem viure. Però en un moment donat ho va fer també per unes decisions de caràcter administratiu, com va ser l´agregació de les veïnes poblacions de Salt i de Sarrià de Ter. Operació que representà una ampliació considerable de l´extensió del terme municipal i un sensible augment del cens de població. Però aquella situació va durar només uns pocs anys. Fins que Salt i Sarrià de Ter recuperaren la seva identitat municipal, que s´havien vist obligades a cedir molt a contracor. Malgrat tot, la vida de Girona s´anava desenvolupant a bon ritme.
La desaparició dels trens de Sant Feliu i d´Olot ens privà d´uns mitjans de comunicació que havien prestat uns bons serveis i que encara els haurien pogut prestar millors si, en lloc de sentenciar-los irremeiablement, se´ls hagués modernitzat i actualitzat. Però per altra part fou positiu per a la bona circulació de la carretera de Barcelona ja que va possibilitar la supressió del pas a nivell que oferia un constant perill i que ja havia ocasionat algun greu accident. Seguint l´anul·lat itinerari del tren, s´urbanitzà el magnífic carrer que porta el nom de l´il·lustre gironí Emili Grahit, que fou alcalde de Girona i estudiós i publicista de la història de la ciutat. Un magnífic eix que va des de la Creueta fins a Salt facilitant un trànsit intens, constant i molt fluid.
Ha influït considerablement en la transformació del carrer Emili Grahit i el seu entorn la desaparició de les casernes. Amb aquesta transcendental operació urbanística quedà alliberada una zona extensíssima. I ha estat possible la construcció del bell parc del Migdia, que és una àmplia zona d´esbarjo i de relació social. Alhora que també ha permès bastir-hi uns notables blocs d´habitacles.
L´eixample meridional s´anà estenent i estructurant, convertint hortes, camps i camins de caràcter rural en dues grans avingudes; la de Montilivi i la que porta el nom del ben recordat arqueòleg Dr. Lluís Pericot. I la configuració dels carrers transversals. Tot, amb la construcció de moderns edificis: alguns, unifamiliars; altres, grans blocs amb múltiples habitacles. Com també amb moderns centres escolars. Una zona urbana en la qual es concentra un important contingent humà.
Montilivi ha passat de ser una muntanya aspra i poc afavorida a convertir-se en una barriada residencial amb una urbanització modèlica. Amb la presència del magnífic campus universitari, un institut de secundària i una escola especial. Centres que, en total, acullen milers d´estudiants. I per completar-ho, l´estadi de futbol, que precisament en els dies festius en què els centres docents no tenen vida, l´estadi omple l´ambient amb una gran vitalitat i animació.
La barriada de Vista Alegre en perdre el camp de futbol no ha pas quedat postergada, ans al contrari. L´espai que ocupava l´antic estadi s´ha convertit en un parc que fa les delícies de la mainada d´aquell entorn. També s´hi han bastit moderns edificis. I s´ha propiciat una bona comunicació d´aquella barriada amb les Pedreres. Les Pedreres ha passat de ser una muntanya pedregosa, amb ben poques edificacions i uns actius tallers de picapedrer, a ser una gran urbanització, amb un bon contingent de població. Tot i que encara hi queda una petita zona en perspectives de recuperació. També de la talaia des de la que l´àngel observa la ciutat es pogué veure com es traçava un pas enlairat del tren, pel centre urbà, propiciant la desaparició dels passos a nivell. I la renovació de l´estació. La construcció de l´estació d´autobusos. I comprovar com el parc Central era una zona d´esplai i de convivència ciutadana. Al mateix temps que un notable nexe d´unió entre la barriada de Sant Narcís i el centre de la ciutat. Però més endavant, un transcendental projecte de circulació ferroviària repercutí en aquesta zona de la ciutat. Les obres del tren d´alta velocitat comportaren la desaparició temporal del parc i de l´estació d´autobusos. Passats uns anys de provisionalitat, una nova estació d´autobusos ha substituït l´antiga. Però com que aquesta nova és soterrada, no es pot veure des del campanar de la Catedral. I el que sí que es pot apreciar és la recuperació del parc Central, amb un ritme que es va eternitzant.
També l´àngel ha pogut comprovar la urbanització de l´extensa zona del Güell i de Santa Eugènia. I la construcció del vital pont de Fontajau, que ha apropat i integrat al centre urbà el nucli de l´esquerra del Ter. Un important eixample de la ciutat.
S´ha pogut apreciar la desaparició total del barraquisme de Montjuïc i la urbanització d´aquesta muntanya, que d´un bastió de guerra s´ha transformat en un important centre de convivència ciutadana. En el qual hi queda, com una relíquia històrica i testimoni de la seva antiga condició, el castell i tres de les quatre torres que completaven el conjunt defensiu.
La barriada de Sant Pere i molt especialment la parcel·la del Pou Rodó ha experimentat un esponjament considerable i un rejoveniment que es fa palès, no només en la urbanització i en les noves construccions, sinó també en l´ambient humà que s´hi mou. També el barri de Pedret i el Pont Major han participat dels canvis i millores que han afectat tot el teixit urbà de Girona.
I als mateixos peus de l´àngel, el mateix edifici de la seu i la veïna basílica de Sant Feliu han estat objecte d´importants obres de manteniment i de restauració.
Tot això és en síntesi el que es pot comprovar amb una mirada des de l´encimbellat observatori presidit per l´emblemàtica figura de l´àngel de la Catedral.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema