Cartes

eulàlia isabel rodríguez pitarque torroella de montgrí

Aquesta setmana he vist amb els meus alumnes el documental Colors d´Europa, de la sèrie «Colors en sèrie» (2007). Amb imatges metafòriques, s´hi explica el simbolisme que poden tenir a Europa alguns colors: el blanc de la democràcia, el marró de la terra, el vermell de la solidaritat, el verd de la natura, el blau de la unitat, el negre de la memòria...

Però dels colors que més simbolisme s´ha amarat dels nostres temps és el violeta de la paritat. Hi ha un moment al documental que apareixen les imatges de dones vestides de violeta fent un castell i el narrador diu: «L´esforç és el mateix. A la fita s´hi arriba igual, però encara el reconeixement no és com el dels homes». I més endavant diu: «S´està reaccionant davant la desigualtat històrica, però queda molt camí per recórrer. L´objectiu és la igualtat. La igualtat arriba amb la llibertat».

La paritat als dos nous governs, tant al català com al central, indica una nova intenció cap a aquesta igualtat entre homes i dones. Són dos fets importants perquè la intenció de la paritat es tradueix en realitat i no només en la voluntat d´arribar-hi. Cal encara moltíssims fets com aquests per arribar-hi del tot.

Així no!

Cristina Melendez i Frigola Girona

Que fàcil i barroer és el discurs polític sorneguer que fa riure als companys de la bancada parlamentària, quan està fonamentat en la descontextualització del treball elaborat dels adversaris! De totes maneres tampoc els hem de treure el seu mèrit ja que comporta feina als assessors. Aquests, un cop feta la cerca al Google i a les biblioteques, han de llegir i documentar-se molt per arribar a tergiversar-ne el contingut i l´essència! Curiosament, és cosa més complexa opinar sobre la trajectòria del contrari, quan aquest no ha deixat petja escrita.

Cal ser conscients que manipular la informació, tractar-la de forma irresponsable o esbiaixada per obtenir-ne un benefici és una forma de maltractar el contrincant i, en definitiva, de destruir la persona i la seva dignitat. Aquest és un fet moralment condemnable. Seria desitjable que en el ring polític s´extremés la rectitud professional. L´ètica del debat i del discurs cal basar-los en el contrast de la veracitat de les informacions que s´ofereixen i sobretot en el respecte a la intimitat, a la vida privada i al bon nom de la persona i especialment dels seus familiars.

No ens enganyem, que hom hagi dedicat temps i esforç a la recerca, a l´estudi, a pensar i a escriure, i a publicar-ho és un mèrit, encara! I si et jutgen per la feina feta (ben documentada) és un orgull. Però quan el lector és a més a més el teu competidor polític, el valor de l´orgull s´eixampla.

La rivalitat en l´art de governar ens ha conduït a introduir noves conjugacions: desacreditar, descontextualitzar, desvirtuar, esbiaixar, falsejar, menysprear... i em pregunto si no hauria estat millor afegir al nostre vocabulari: respectar, humanitzar, llegir, escoltar, pensar i, sobretot, dialogar.

I ara què ?

josep m. loste romero portbou

Desprès de la moció de censura presentada i guanyada per Pedro Sánchez del PSOE a Mariano Rajoy del PP es podria obrir una petita escletxa d´esperança que signifiqués l´alliberament de tots els presos polítics catalans. Jo considero que Rajoy es mereixia aquesta censura per la corrupció sistèmica del seu partit i per ser el màxim responsable de la repressió i la injustícia contra Catalunya; tot i que també penso que poques coses canviaran i que més que mai els catalans ens hem d´enfortir molt més. Tot pot ser llarg. I dur; però encara és possible la República catalana. És urgent arribar al 55%-60% de partidaris de la indenpendència malgrat que no serà fàcil. Ara el que queda molt clar és que ens hem de seguir mobilitzant i sacrificant -temps d´oci i diners- per la justa causa de l´alliberament social i nacional de Catalunya que signifiqui la implementació definitiva d´una República catalana que impliqui més benestar i justícia social per a tothom i una democràcia de molta més qualitat social, econòmica i humana. Esperem que el canvi de Rajoy a Sánchez pugui significar, com a mínim, un pas de pardal a favor d´Estat espanyol més digne i menys corrupte. Encara tenim molta feina.