Arran de les idees de la Il·lustració del s. XVIII, sorgeix amb força la idea del ciutadà, per diferenciar-la del que representava ser súbdit en els antics règims. El súbdit es caracteritza per la submissió i l´obediència, i el temor quasi reverencial davant el poder, sense llibertat per dissentir i sense més drets que els que se li donen com a voluntat graciosa dels que manen.

El ciutadà, per contra, és una persona amb drets i deures, que des de la llibertat i la responsabilitat participa activament en la cosa pública, elegint els seus representants, controlant-los i essent lliure per opinar, organitzar-se i col·laborar solidàriament en la societat on viu. I cal dir que quan els partits polítics desconfien de la ciutadania, o no creuen obertament en la necessitat d´impulsar una democràcia participativa i transparent, començant per les seves pròpies estructures i acabant com a servidors de la societat a la qual es dirigeixen, el sistema polític sol caure en la temptació de la corrupció i la ineficàcia. Ja en tenim experiències clarividents.

No podem oblidar que l´essència de la democràcia és la participació real i efectiva de la ciutadania, i que els partits no deixen de ser simples instruments per facilitar el contrastar idees, projectes i maneres de veure i organitzar la societat, des del compromís bàsic amb el be comú i l´interès general. I els partits no haurien de funcionar amb súbdits, als quals s´exigeix submissió i lleialtat, sota l´amenaça d´expulsió. Els ­partits haurien de promoure, també en el seu interior, els valors cívics que representa la ciutadania lliure i crítica, haurien de ser autèntiques escoles de democràcia participativa i de llibertat. Però em temo que, fins ara, han promogut més l´obediència cega i irreflexiva que la ­transparència, el servei i la llibertat responsable.

L´experiència dels últims anys ens demostra que els drets de la ciutadania, la força de la democràcia, i els interessos generals o el bé comú han quedat sotmesos a les necessitats de l´economia global, i condicionats a les exigències dels mercats i dels poders econòmics. I ens oblidem que les persones són el bé més valuós i fonamental, i hem renunciat a transformar el model econòmic que ens regeix, evitant que aquest doni resposta a les necessitats socials, sense preocupar-nos d´un repartiment més equitatiu i just de la riquesa que genera la nostra societat. És imprescindible incentivar una política econòmica que garanteixi un sistema públic de pensions dignes, justes, solidàries i sostenibles. És del tot necessari repensar un sistema fiscal més just. I hem de mantenir viu el compromís d´impulsar i respectar els drets de la ciutadania, des del respecte i la tolerància per la diversitat, la pluralitat. Hem de treballar per fer ciutadans lliures i responsables i no súbdits.