El Vaticà demana sobrietat a les monges de clausura a les xarxes socials. Ha de redefinir Roma el recolliment, el silenci i l´oració en l´era d´internet? Estranyaria, perquè l´Església s´enfila ràpidament a les noves tecnologies de comunicació i als mitjans d´expressió. L´Església i la societat van en paral·lel: el primer de les xarxes va ser estar-hi; l´últim, com i quant estar-hi. Hi va haver un temps en el qual els apòstols de les xarxes socials repetien que si no eres a les xarxes no existies. Ara ja hi ha YouTubers, instagramers i altres que només viuen a les xarxes socials i allà ens expliquen tot el que els passa en el seu veritable món de mentida.

Les monges estan en xarxes socials i el Vaticà demana que sàpiguen estar-hi, que siguin sòbries: alguna haurà estat desmesurada o èbria perquè de tot hi ha a la vinya del Senyor, que és del Senyor i és vinya.

En aquesta fase, el desig és estar a les xarxes socials sense existir tant, sense que les empreses hagin fet la biografia psicològica dels teus desitjos i t´escriguin l´epíleg manipulant-te amb mentides.

La presència de les monges de clausura planteja una paradoxa de la percepció. Fins ara dèiem dels enganxats a les xarxes socials que estaven enclaustrats a internet, però de la monja de clausura que és present per les xarxes només podem dir que està en el món.

Pel que fa al silenci, alguna cosa haurà dit ja el Vaticà. Pel que fa a la pregària, Déu, Jesucrist i l´Esperit Sant tenen perfil a Facebook, però pot ser que no siguin qui diuen ser. A Twitter hi ha un Déu massa divertit, fins per al nou testament i hi ha un «senyor Déu» que va dir en el seu compte: «avui la missa l´hem fet sense Constitució i sense Pedro Sánchez i no ha passat res». Ell es beneeixi.