Fa deu anys, un dia que em trobava signant exemplars d´una novel·la meva a la Fira del Llibre de Madrid, va aparèixer una jove embarassada, ja gairebé a punt de donar a llum. Li vaig signar un llibre. Després, en donar-li l´enhorabona per la seva maternitat, em va dir que sortia de comptes la setmana següent i que seria una nena per a la qual ja tenien nom: Beatriz.
- I tu com et dius? -li vaig preguntar.
- Laura, va dir.
Em vaig quedar amb els noms per les seves ressonàncies clàssiques, ja que Laura va ser la musa de Petrarca i Beatrice la del Dant. A l´any següent, Laura es va presentar de nou a la caseta en la qual signava, aquest cop portava en braços Beatriz que, maca i desperta, somreia tota l´estona. Estava aprenent a caminar i semblava tenir una curiositat infinita per tot el que l´envoltava. En aquesta ocasió vaig signar un llibre per a la petita desitjant-li un bon segle XXI, ja que havia nascut en els seus començaments. A la nit, ja al llit però abans d´adormir-me, vaig pensar en la mare i en la filla perquè m´havien semblat una parella molt vital, molt bonica. Si jo hagués estat pintor, els hauria demanat que posessin per a mi. Feia llàstima que tanta bellesa no quedés registrada en algun llenç. Passades unes setmanes, les ansietats de la vida diària van esborrar la imatge de les dues davant de la caseta, somrient enfront del conjunt dels meus llibres.
L´any següent van tornar. Laura em va passar la seva filla a través del taulell i la vaig tenir una bona estona en braços sense que s´estranyés de mi. A part de signar un nou llibre a la mare, li vaig regalar a la nena un conte infantil, sense text, que em va recomanar el llibreter de la caseta per a aquestes edats. En aquesta ocasió, Laura i Beatriz no es van apartar de la meva memòria en tot l´any. Les recordava tot sovint, amb més intensitat en dates especials com el Nadal. La nit de Nadal em vaig preguntar amb qui devien estar sopant i vaig intentar imaginar un saló familiar pel qual la nena corria i la mare intentava posar ordre. Així, any rere any, vaig anar veient com Beatriz creixia i Laura madurava. Aquest any les vaig esperar amb la il·lusió de sempre, però per primera vegada no es van presentar, el que m´ha omplert de tristesa i de mals averanys. Què els deu haver passat?
