12 de juny de 2018
12.06.2018

Averanys

12.06.2018 | 08:27

Fa deu anys, un dia que em trobava signant exemplars d´una novel·la meva a la Fira del Llibre de Madrid, va aparèixer una jove embarassada, ja gairebé a punt de donar a llum. Li vaig signar un llibre. Després, en donar-li l´enhorabona per la seva maternitat, em va dir que sortia de comptes la setmana següent i que seria una nena per a la qual ja tenien nom: Beatriz.

– I tu com et dius? –li vaig preguntar.

– Laura, va dir.

Em vaig quedar amb els noms per les seves ressonàncies clàssiques, ja que Laura va ser la musa de Petrarca i Beatrice la del Dant. A l´any següent, Laura es va presentar de nou a la caseta en la qual signava, aquest cop portava en braços Beatriz que, maca i desperta, somreia tota l´estona. Estava aprenent a caminar i semblava tenir una curiositat infinita per tot el que l´envoltava. En aquesta ocasió vaig signar un llibre per a la petita desitjant-li un bon segle XXI, ja que havia nascut en els seus començaments. A la nit, ja al llit però abans d´adormir-me, vaig pensar en la mare i en la filla perquè m´havien semblat una parella molt vital, molt bonica. Si jo hagués estat pintor, els hauria demanat que posessin per a mi. Feia llàstima que tanta bellesa no quedés registrada en algun llenç. Passades unes setmanes, les ansietats de la vida diària van esbor­rar la imatge de les dues davant de la caseta, somrient enfront del conjunt dels meus llibres.

L´any següent van tornar. Laura em va passar la seva filla a través del taulell i la vaig tenir una bona estona en braços sense que s´estranyés de mi. A part de signar un nou llibre a la mare, li vaig regalar a la nena un conte infantil, sense text, que em va recomanar el llibreter de la caseta per a aquestes edats. En aquesta ocasió, Laura i Beatriz no es van apartar de la meva memòria en tot l´any. Les recordava tot sovint, amb més intensitat en dates especials com el Nadal. La nit de Nadal em vaig preguntar amb qui devien estar sopant i vaig intentar imaginar un saló familiar pel qual la nena corria i la mare intentava posar ordre. Així, any rere any, vaig anar veient com Beatriz creixia i Laura madurava. Aquest any les vaig esperar amb la il·lusió de sempre, però per primera vegada no es van presentar, el que m´ha omplert de tristesa i de mals averanys. Què els deu haver passat?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema