12 de juny de 2018
12.06.2018

Incoherències

12.06.2018 | 08:27

De declaracions incoherents, se´n troben a cabassades en tots els partits, però Junts per Catalunya se n´emporta la palma. Vaja, que qui xerra, paga.

Carles Puigdemont, fugat de la justícia, sostenia recentment en una entrevista radiofònica que l´1 d´octubre es va celebrar un referèndum d´autodeterminació i que el dia 27 d´octubre de 2017 el Parlament va declarar la independència de Catalunya.
És a dir, s´hauria portat a terme un «cop d´estat jurídic» que, segons alguns experts en dret, significa assumir competències alienes a les pròpies de les institucions catalanes per fer i desfer lleis, al marge del control jurisdiccional i amb la finalitat de canviar el règim instaurat per la Constitució i l´Estatut.

De fet, Puigdemont creu que va gua­nyar la partida a l´Estat i vol construir una «república catalana», instal·lat en un planeta virtual. Quina creu!
Continuem. El president Torra, escolanet del guru independentista, insisteix que, en el seu primer contacte amb el president Pedro Sánchez, portarà el dret a l´autodeterminació sota el braç. I manifesta sense embuts que el punt de partida és el «mandat popular» de l´1-O, i la «declaració política» del 27 d´octubre. Que no era una fanfarronada?

Renoi! Quina voluntat de diàleg sense condicions! En tot cas, serà un diàleg de sords que servirà de coartada a la fal·làcia d´un estat autoritari i repressor que nega els drets civils. És a dir, més llenya al foc per al consum dels irreductibles «patriotes».

A veure. Els catalans no s´havien autodeterminat en el referèndum il·legal i sense garanties de l´1 d´octubre? Si fins i tot, per commemorar el magne esdeveniment, els seguidors del líder suprem posen el nom a carrers i places.

També la portaveu del Govern, Elsa Artadi, segueix amb la cançó de l´enfadós del dret a l´autodeterminació del poble de Catalunya, sense que existeixi cap disposició legal, ni nacional ni internacional, d´aquest suposat dret inalienable i imprescriptible.

Sense immutar-se, continua dient que «els catalans tenen el dret a l´autodeterminació». És una redundància, perquè el poble de Catalunya són els catalans. I rebla el clau en emfatitzar que «el tenen com a ciutadans de la nació catalana».

Quin guirigall! Els catalans de la nació catalana, que és Catalunya, tenen, per art d´encantament, el dret a l´autodeterminació? S´expressa com un llibre sense fulls!

Ai las! Repetir la mateixa idea de formes distintes és una tautologia, consellera de Presidència. Vostè serà una llumenera en economia neoliberal, però suspèn en lògica.

Doncs bé, malgrat les incoherències d´alguns dirigents independentistes, els seus adeptes són inassequibles al desànim. Les emocions guanyen als raonaments. Què hi farem!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema