Aquesta setmana l´expressió «Consejo de ministras y ministros» ens ha recordat que tenim un problema amb els gèneres del llenguatge. És cert que en català podem dir-ne «Consell de Ministres» sense prefigurar el gènere, però en canvi en diem, com en castellà, «els ministres del Govern» o «els diputats del Congrés». També en català la cambra baixa espanyola s´anomena «Congrés dels Diputats». Català i castellà comparteixen amb altres llengües llatines la tradició que converteix el masculí en genèric, de manera que l´expressió «els diputats» inclou tant homes com dones, mentre que «les diputades» només són dones. Aquesta és la regla, contra la qual s´ha aixecat la desobediència gramatical sistemàtica, entre altres organitzacions, de la CUP.
Sol passar que les tradicions més arrelades un dia deixen de ser funcionals, a causa de l´evolució de la societat. Durant segles, mil·lennis de fet, el predomini social dels homes ha estat tan intens que no s´ha qüestionat que el masculí serveixi per referir-se a la totalitat d´un col·lectiu o als individus d´una categoria social o professional. De fet, des que es va crear la institució espanyola del «Consejo de Ministros», l´any 1823, fins que una dona (Federica Montseny, el 1936) es va asseure a les seves reunions, va passar més d´un segle, i la segona va haver d´esperar fins a l´arribada de la democràcia (Soledad Becerril, 1981). Al govern provisional de Tarradellas (1977-80) no hi va haver cap dona. Ni als primers que va formar Jordi Pujol. Aquests dies s´ha comparat la foto del govern de Pedro Sánchez, on les dones són majoria, amb el primer govern democràtic d´Adolfo Suárez, on no n´hi ha cap. I aquesta comparació ens il·lustra la magnitud del canvi operat.
En ple 2018 sona estrany dir «Consejo de Ministros» a un organisme amb majoria de «ministras». S´ha introduït l´expressió «Consejo de Ministras y Ministros», però tard o d´hora es reconeixerà que aquesta fórmula és inflacionària i poc pràctica. Ja és hora que les llengües romàniques trobin una solució que no passi per la duplicació sistemàtica, que sens dubte és justa però difícilment es farà popular ni s´incorporarà a la parla de cada dia. L´Estatut de Catalunya del 1979 establia la creació d´un Consell Executiu, també anomenat Govern (tot i que parlava només de «consellers»). Com aquesta es poden trobar moltes solucions, però cal cercar-les i introduir-les en l´ús oficial perquè acabin sent populars.
