Ha sortit a la llum pública una discussió sobre si convé construir un baixador per portar viatgers de la línia d´alta velocitat a l´aeroport de Girona. No sé si continua la primera idea de fer aquest baixador adaptant a aquestes funcions l´actual apartador de Vilobí d´Onyar, o es pensa en una construcció nova prop de la carretera que ve de la A-2. M´agradaria exposar alguns detalls per a que la gent pogués tenir més informació i decidir què creu més convenient.

Començo amb un cas molt instructiu, el de l´estació de Guadalajara-Yebes. És aquella estació al mig del camp sobre la qual molta gent creu que es va fer per a donar servei d´alta velocitat a una urbanització. Els fets són diferents. Als anys 90, quan es va començar a projectar la línia entre Madrid i Saragossa, es va fugir del traçat més complicat de la vall del riu Henares, i es va aprofitar la possibilitat de tenir rectes llargues, sense túnels ni viaductes, si es passava per les planes altes i lluny de les zones habitades, tal com feia la carretera i l´autovia. Construïda la línia d´alta velocitat, van aparèixer dues oportunitats noves: la d´afegir una estació que pogués tenir el nom de Guadalajara, encara que fos a sis quilòmetres de la ciutat, que és a on havia quedat situada la línia, i la de fer la urbanització. El resultat és que, per una estació al mig del camp, a mig camí entre Guadalajara i Yebes, dels 70 trens que passen per ella, només n´hi paren 18, amb una mitjana d´uns 13 viatgers per tren. Cal esperar que la urbanització progressi i que les pèrdues de temps de les parades (6 minuts cada una) i l´energia necessària per a reaccelerar els 18 trens (550 kWh cada un) s´aprofitin més.

Encara que hi ha gent que vol fer creure el contrari, les estacions i baixadors s´han de posar al lloc on resulten còmodes als viatgers. Als anys 90, quan a Girona els caps dels partits polítics, i els militants seguint-los acríticament la veta, es barallaven per si l´estació havia d´anar al centre de Girona o a l´aeroport, es va perdre l´oportunitat de tenir-la als dos llocs, fent passar la línia d´alta velocitat a tocar el vestíbul de l´aeroport. Ara ja és molt més difícil i, per poder anar a l´aeroport, s´ha d´intercalar un mitjà de transport intermedi, amb el seu transbord, recorregut a peu i espera (incomoditats, quartos i temps).

Es va perdre, a més, una possibilitat interessantíssima, la de convertir l´aeroport de Girona en l´aeroport de tota la zona servida pel tren entre Calella, Sant Celoni i Portbou (DdG del 19-10-2008). Encara que ara sigui molt més car que llavors i més difícil aconseguir els quartos, em sembla que és més interessant lluitar per un enllaç ferroviari de la línia convencional, que confiar en ser el remei a la saturació de pistes al Prat gràcies a l´alta velocitat. Si el Prat es satura, ja tornaran a Girona les low cost.

Aquest enllaç ferroviari amb la línia convencional és senzill, però cal avaluar el seu cost relacionant-lo amb el cost de tota la línia d´alta velocitat que, entre més plataforma, túnels i viaductes, tenia un cost mitjà al voltant d´uns 10.000 euros el metre de línia. Llavors es podia haver fet.

L´enllaç de la línia convencional consisteix en construir una via des de l´extrem nord de l´estació de Caldes, passar-la pel sud de Franciac, fins al vestíbul de l´aeroport i continuar-la després fins a Girona, al costat de la via d´alta velocitat. El vestíbul de l´aeroport quedaria intercalat en la línia convencional i a disposició dels viatgers de tots els trens que de Portbou, a Mataró o Granollers, es desviessin per l´aeroport. Els altres seguirien passant per Riudellots i Fornells.

Ja sé que parlar d´aquests trens de Blanes a Portbou passant per l´aeroport pot semblar visionari, però ho he de recordar. M´agrada també recordar (DdG del 23-1-2011) que si la via dels trens sense parada s´hagués fet a cel obert per l´espai reservat i s´hagués aprofitat l´estació del tren convencional per als d´alta velocitat que paressin a Girona i al centre de Figueres, el conjunt del tram Vilobí - San Julià de Ramis hauria passat de costar uns 794 milions (sense tenir en compte les retallades, ni les obres que després s´hi han hagut d´afegir, com la barrera de pilots del carrer de J. M. Gironella, perquè el projecte era insuficient) a costar només uns 507 milions.

No sé què es decidirà finalment sobre el projectat baixador de l´aeroport de Girona, però abans cal pensar què és millor fer. Es pot fer la inversió per a portar viatgers del Prat a Vilobí, (amb els seus transbords intermedis per culpa d´un baixador allunyat del vestíbul) i viceversa. O es pot reclamar que el vestíbul de l´aeroport de Vilobí tingui a tocar una parada dels trens de mitjana distància, amb servei des de Sant Celoni, Calella, Blanes, Hostalric, Flaçà el centre de Figueres o Portbou, entre d´altres opcions possibles.