Les bones formes, la cura per l´ordre, el respecte per les persones i per les coses són conductes que sonen a èpoques pretèrites. Paraules com civisme i urbanitat refereixen hàbits socials o antisocials, segons el nivell i la intensitat com s´apliquin. Ismael Grasa és un professor de Filosofia de Secundària que ha vist la necessitat d´escriure no tant un manual d´urbanitat convencional sinó un llibre sobre les rutines que s´han perdut i que cal recuperar per tornar -tal com diu- a la civilització. Sota el títol La Hazaña Secreta, l´autor, com a bon filòsof, vol respondre a la pregunta «què és la bona vida?». La resposta la troba en la senzillesa, la simplicitat de construir la quotidianitat sobre les bones maneres i la cortesia provinent de l´Educació. Per a l´autor no és una obvietat «parlar bé, saber quan parlar i quan callar i defugir les frases fetes», més aviat són una mostra de cortesia bàsica que no es practica amb la freqüència que hom desitja. Posant l´accent en les tasques domèstiques, és bo aprendre a fer coses com netejar, «fregar, aspirar, espolsar, posar-se uns guants per al salfumant». Grasa descriu també el valor de les rutines i de les convencions més casolanes. Rentar-se, vestir-se d´una manera o altra, la manera de parar la taula per als àpats i el lloc d´estudi, tenir un lloc especial de la llar on fumar, ordenar els llibres, convidar de tant en tant les amistats a casa i oferir-los coses senzilles i bones: «tot això construeix una vida, li dona textura, jo diria que ordena els nostres cossos i els nostres caps». És una reivindicació dels petits gestos dins la grandesa d´allò quotidià i les rutines correctes perquè donen sentit a la vida i, apel·lant al costat més utòpic, fan possible les veritables revolucions. En aquesta incursió dels costums que hem perdut, ens aconsella fer-nos el llit quan ens llevem, per la visió gratificant de trobar el llit a la nit a punt per tornar-lo a desfer.
