En el dinar solidari de l'Associació Multicapacitats, celebrat el diumenge a un visitat restaurant de Canet d'Adri, es va fer entrega d´una escultura a personalitats de les entitats solidàries, obra de l'artista palamosí Tomàs Pons, un mariner de muntanya, com ell diu, amb humor. És el rostre d'una dona; bell però amb personalitat, marcat pel patiment i els sotracs de la vida, subjectat per un peu en forma de L, que ens remet a la paraula Lluita. L'escultura, plena de classe i energia, s'anomena Esperança, perquè aquesta és la força que els fa tirar endavant, i projectar-se al futur.

Explica la Maria, que penja al Facebook les novetats sobre la investigació d'una malaltia crònica que li arriben. Totes. La Maria, i tanta gent com ella, sap com és d'important la investigació de científics i investigadors que milloren la vida de tantes persones. Innovacions de ciència, tecnologia i genètica. Dues dades, l'ictus, provoca més de 13.000 ingressos hospitalaris anuals a Catalunya. I en 10 anys s´han doblat les persones afectades per esclerosi múltiple. Per això cada trobada, cada millora en la qualitat de vida de les persones afectades, és un èxit; i una batalla guanyada al dolor. El dolor del cos i de la ment. El dolor crònic, que fa que els afectats es llevin a les tantes de la matinada, i acabin llegint sobre mil coses a internet, per evadir-se de la lluita contínua, i tan admirable.

Les lliçons de les persones que pateixen alguna discapacitat no es concentren en el seu dia mundial, el 3 de desembre. La manera amb la qual els multicapacitats encaren els problemes; la forma amb què vencen incomprensions i entrebancs, són exemples d'empatia, positivitat i esperança. Ells, i les seves famílies. Les classes d'economia per a joves de l'Elena; el testimoni tan emotiu, tan sincer, de la Rosa, la creativitat de la Carla, les batalles d'igualtat i reivindicació de drets per a tot el col·lectiu de l'Isaac. I tants d'altres. Per sort, a casa nostra moltes associacions fan coses positives: vegin Lluito per tu, formada per familiars, pares i mares, de nens que pateixen mobilitat molt reduïda. Que desenvolupen activitats, fan trobades, i sobretot regalen un amor infinit als éssers estimats, amb un mot clavat a foc en el cor: Esperança. Esperança per a demà, per a avui; per a sempre. Esperança per a tots nosaltres.