Cartes

Iolanda Sevillano Dominguez girona

Escric això quan porto unes 30 hores ingressada a una sala de parts del Trueta. No sé quan s´allargarà el procés, que pinta molt lent.

El que no vull deixar de fer és agrair de tot cor a tot el personal com m´esteu cuidant. Vaig entrar espantada i molt trista. Tan trista com quaselvol dona que ha de donar a llum el seu fill de 4 mesos, a qui el cor s´ha aturat sense cap motiu.

Vull agrair a les ginecòlogues i ginecòlegs, psicòloga, llevadores i llevadors, auxiliars i personal de neteja.

Gràcies per mimar-me i acaronar-me quan trenco en plors. Com no deixo de dir-vos, m´esteu facilitant el pas per aquest camí tan dur que tot just començo.

Els jardin

de Girona

nuria bonet malàs girona

L´Ajuntament de Girona és verdaderament un crac a l´hora de fer jardinets. Els queden senzillament moníssims.

El que no acaben de tenir clar és que les plantetes creixen.

Si es dignen a passar pel c/Riu Freser de Girona veuran que hi ha dues grans places, la vegetació de les quals supera el metre d´alçada de males herbes i matolls.

La plaça Catalunya de la ciutat fa goig de veure. I doncs, per que no cuiden la resta de jardins? Si el problema són els diners, per què no hi posen pedretes? Sempre es veurà més net.

En tot cas, els veïns de l´eixample també paguem impostos.

Preses polítiques

Carme Bosch Amblàs en representació de Xarxa Dones Girona

El passat 25 de novembre, dia internacional contra la violencia envers les dones, Xarxa Dones Girona vam recordar en el nostre manifest les dues preses polítiques que llavors estaven a Alcalà Meco, les conselleres Dolors Bassa i Meritxell Borràs. La Meritxell Borràs hi va pasar un mes i ara és a casa pendent de judici, però la Dolors Bassa, després d´un breu parèntesi, torna a ser-hi, aquesta vegada acompanyada de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell i, malauradament, tot fa pensar que pot ser per molt temps.

No insistirem aquesta vegada en la injustícia d´aquests empresonaments. Tothom sap a hores d´ara, aquí, allà i més enllà, que no són a la presó per cap delicte comès. El que volem denunciar és l´oblit a què les estem condemnant entre tots, a les converses, als mitjans, als artícles d´opinió, en les nostres reivindicacions diàries. Recordem Estremera i Soto del Real, però massa sovint oblidem Alcalà-Meco. Tenim dues dones bones segrestades en una presó on, pel fet de ser presó de dones, pateixen un règim encara més dur que el que pateixen els seus companys homes. Reben encara menys visites que els homes, tenen menys possibilitats d´omplir les llargues hores i fins i tot les instal·lacions són molt més antigues i insalubres. Trobem a faltar que els mitjans se n´ocupin de manera seriosa exercint periodisme. No podem deixar que tota la feina de divulgació recaigui en els familiars, com està passant ara

Són dones, són innocents, estan tancades injustament lluny de casa i hem de fer tot el que estigui a les nostres mans per treure-les d´allà, però mentre això no pugui ser, hem de recordar-les en tot moment; a elles i de quina manera les estan obligant a malviure, sense oblidar obviament que hi són per cumplir el que la ciutadania els va demanar i sense oblidar tampoc quí decideix, qui permet i qui col·labora en aquesta injustícia.

Abandonats enmig del mar

Eulàlia Isabel Rodríguez Pitarque Torroella de Montgrí

n El president Sánchez ha donat instruccions per acollir l´Aquarius, el vaixell humanitari amb 629 immigrants rescatats entre dissabte i diumenge, que continuava sense poder atracar enlloc tot esperant que algun port els ho permetés. Dilluns continuaven aturats en alta mar a prop d´Itàlia. Entre els immigrants del vaixell hi ha dones embarassades i nens; cal, doncs, d´ajudar-los urgentment.

Però sobretot l´ajuda humanitària ha de venir de fora cap als països d´origen, de manera que ningú no hagi d´anar-se´n o, pitjor, fugir-ne per poder viure dignament. El degoteig d´immigrants cap a Europa pararia si veiessin als seus països un futur. Si posen la vida en perill és perquè aquest futur el veuen a Europa. Solucionar la pobresa en els seus països d´origen ha de ser una prioritat per poder aturar aquesta immigració que s´embarca a la deriva amb poques possibilitats de supervivència.