La primera vegada que, de petit, vaig veure un porc autèntic, no podia creure que l´animalet simpàtic i rialler que coneixia dels tebeos de Walt Disney, en la realitat fos aquell monstre gegant, i fastigós que tenia al davant grunyint. Només va faltar que la meva àvia m´advertís que no m´hi acostés perquè d´una mossegada em podia arrencar un braç, per provocar-me malsons una setmana. Les nenes un dia descobreixen com són els homes en realitat i els nens descobrim com són els porcs. Diferents formes d´abandonar la infantesa.

En Puigdemont encara no l´ha abandonat -noti´s que continua vivint en el seu món imaginari- i el molesta que un empresari vengui pernils i espatlles de la marca Pig Demont. L´expresident i ara pròfug, considera que la simpàtica mascota de la marca, un porquet rialler amb ulleres i cabell negre, se li assembla. La veritat és que si en Puigdemont, que es veu cada dia al mirall, troba que s´assembla a un porquet, no seré jo qui li porti la contrària, ell ho ha de saber millor que ningú, que conviu amb la seva cara des de fa anys. Admetent la semblança -que, insisteixo, no és cosa meva sinó seva- caldria saber si és culpa del pobre porquet o d´en Puigdemont. Potser qui tindria més motius per ofendre´s de les similituds seria el porquet, i ningú l´hi ha preguntat.

No sé de què es queixa en Puigdemont. Un pernil -«de guarrillo negro», dit sigui sense assenyalar- Pig Demont, segons la seva web, costa més de 200 euros, poca broma. Dubto que ningú pagui aquesta quantitat per una cama de l'expresident pròfug, o sigui que més que ofendre´l l´estan sobrevalorant. En lloc de denunciar l´empresari, el que ha de fer l´expresident és agrair-li que el tingui en tan alta consideració.

No es poden donar margarides als porcs. L´empresari andalús ha volgut retre homenatge a un estadista com Puigdemont, i només ha trobat menyspreu i rancúnia. És cert que, a la vista de com va fugir en Puigdemont i de com es va amagar l´1-O, hauria sigut més adequat usar-lo de reclam de la venda de gallines i no de porcs. Però és que Pig Demont sona molt millor que Chicken Demont, no hi ha dubte, i avui en dia un nom adient és més important que el mateix producte a la venda.

A més de per ser comparat amb un «guarrillo negro», ni més ni menys que l´aristocràcia porcina, en Puigdemont té més motius d´orgull. El líder de La revolta dels animals, de George Orwell, era precisament un porc, de nom Napoleó. Com no veure semblances entre tan heroic garrí i Puigdemont, si un i altre intenten alliberar els seus congèneres del jou del granger i d´Espanya, respectivament? Napoleó canviava les lleis a conveniència, qualitat en què Puigdemont també excel·leix. Per això els animals de la novel·la afirmaven, plens de felicitat, «si el camarada Napoleó ho diu, deu ser així». Canviïn Napoleó per Puigdemont i tindran el karma que repeteixen els processistes/llacistes des de fa un parell d´anys.

El porc Napoleó mai no s´equivocava, igual que el seu imitador Puigdemont. I si aquell prometia als seus que si el votaven, tindrien el pessebre sempre ple, és perquè no se li va acudir prometre´ls que serien la Dinamarca del sud. Un mira Puigdemont, mira Pig Demont, i li ve a la memòria aquest fragment de la novel·la d´Orwell: «Els animals, esbalaïts, passaren la mirada del porc a l´home, i de l´home al porc; i novament del porc a l´home; però ja era impossible distingir qui era un i qui era l´altre».