15 de juny de 2018
15.06.2018

De porc i de senyor

15.06.2018 | 06:00

La primera vegada que, de petit, vaig veure un porc autèntic, no podia creure que l´animalet simpàtic i rialler que coneixia dels tebeos de Walt Disney, en la realitat fos aquell monstre gegant, i fastigós que tenia al davant grunyint. Només va faltar que la meva àvia m´advertís que no m´hi acostés perquè d´una mossegada em podia arrencar un braç, per provocar-me malsons una setmana. Les nenes un dia descobreixen com són els homes en realitat i els nens descobrim com són els porcs. Diferents formes d´abandonar la infantesa.

En Puigdemont encara no l´ha abandonat –noti´s que continua vivint en el seu món imaginari– i el molesta que un empresari vengui pernils i espatlles de la marca Pig Demont. L´expresident i ara pròfug, considera que la simpàtica mascota de la marca, un porquet rialler amb ulleres i cabell negre, se li assembla. La veritat és que si en Puigdemont, que es veu cada dia al mirall, troba que s´assembla a un porquet, no seré jo qui li porti la contrària, ell ho ha de saber millor que ningú, que conviu amb la seva cara des de fa anys. Admetent la semblança –que, insisteixo, no és cosa meva sinó seva– caldria saber si és culpa del pobre porquet o d´en Puigdemont. Potser qui tindria més motius per ofendre´s de les similituds seria el porquet, i ningú l´hi ha preguntat.

No sé de què es queixa en Puigdemont. Un pernil –«de guarrillo negro», dit sigui sense assenyalar– Pig Demont, segons la seva web, costa més de 200 euros, poca broma. Dubto que ningú pagui aquesta quantitat per una cama de l'expresident pròfug, o sigui que més que ofendre´l l´estan sobrevalorant. En lloc de denunciar l´empresari, el que ha de fer l´expresident és agrair-li que el tingui en tan alta consideració.

No es poden donar margarides als porcs. L´empresari andalús ha volgut retre homenatge a un estadista com Puigdemont, i només ha trobat menyspreu i rancúnia. És cert que, a la vista de com va fugir en Puigdemont i de com es va amagar l´1-O, hauria sigut més adequat usar-lo de reclam de la venda de gallines i no de porcs. Però és que Pig Demont sona molt millor que Chicken Demont, no hi ha dubte, i avui en dia un nom adient és més important que el mateix producte a la venda.

A més de per ser comparat amb un «guarrillo negro», ni més ni menys que l´aristocràcia porcina, en Puigdemont té més motius d´orgull. El líder de La revolta dels animals, de George Orwell, era precisament un porc, de nom Napoleó. Com no veure semblances entre tan heroic garrí i Puigdemont, si un i altre intenten alliberar els seus congèneres del jou del granger i d´Espanya, respectivament? Napoleó canviava les lleis a conveniència, qualitat en què Puigdemont també excel·leix. Per això els animals de la novel·la afirmaven, plens de felicitat, «si el camarada Napoleó ho diu, deu ser així». Canviïn Napoleó per Puigdemont i tindran el karma que repeteixen els processistes/llacistes des de fa un parell d´anys.

El porc Napoleó mai no s´equivocava, igual que el seu imitador Puigdemont. I si aquell prometia als seus que si el votaven, tindrien el pessebre sempre ple, és perquè no se li va acudir prometre´ls que serien la Dinamarca del sud. Un mira Puigdemont, mira Pig Demont, i li ve a la memòria aquest fragment de la novel·la d´Orwell: «Els animals, esbalaïts, passaren la mirada del porc a l´home, i de l´home al porc; i novament del porc a l´home; però ja era impossible distingir qui era un i qui era l´altre».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook