El 2 de juliol entrarà en vigor la reforma de la Llei d´Enjudiciament Civil que estableix una nova via processal per actuar en els casos d´ocupació il·legal d´habitatges. La llei va ser publicada al BOE el passat 12 de juny. El preàmbul de la llei posa èmfasi, en primer lloc, en els plans d´actuació de les Administracions Públiques davant dels desnonaments de persones i famílies en situació de vulnerabilitat econòmica i exclusió residencial; però d´altra banda, reconeix un altre fenomen, igual de preocupant, com és la ocupació il·legal d´habitatges de manera violenta, que ha afectat fins i tpot a habitatges destinats a lloguer social dintre d´aquests plans desenvolupats per les Administracions públiques.
La llei reconeix la existència d´actuacions organitzades, molt lucratives i de caràcter mafiós, que han provocat un greu perjudici social precisament per interferir en aquest desenvolupament de programes públics. I a la vegada reconeix que la normativa actual no ha estat suficient per tractar aquestes situacions i que és necessària la reforma d ela llei davant de la clara insatisfacció de la ciutadania. No deixa de ser curiós que davant d´un fet clarament delictiu, com ho reconeix el mateix preàmbul, el legislador opti per fer un pegat a la normativa processal civil i en canvi no reformi la penal. És com si a una víctima d´un robatori, un furt o una estafa, li diguessis que com el procediment penal és molt lent, que millor faci una reclamació per la via civil per l´import que li hagin robat, furtat o estafat. Ens posaríem tots les mans al cap.
La reforma no deixa de ser un pegat, que només ofereix una solució parcial a un greu problema, que no ha de quedar pas desvirtuat per les polítiques socials dirigides a les famílies amb exclusió social, que no tenen res a veure amb les màfies organitzades o grups violents que fan terrorisme immobiliari. La llei no té en compte danys col·laterals, com els que poden patir el veïns dels habitatges ocupats il·legalment i les pròpies comunitats de propietaris. Però almenys és quelcom més del que teníem fins ara.
La llei no crea cap procediment nou, sinó que aprofita el ja existent del judici verbal per recuperar la possessió que ha estat ocupada il·legalment (per tant, ni consentida ni tolerada) i tornar-la de manera immediata al seu legítim posseïdor. L´àmbit tant subjectiu com objectiu de la reforma legal està clarament delimitat.
Així doncs, només estan legitimats per aquest procediment les persones físiques que siguin propietàries o que tinguin un altre tipus de títol possessori (usufructuaris, arrendataris...), les entitats sense ànim de lucre amb dret a posseir l´habitatge, i les entitats públiques propietàries o posseïdores llegítimes d´habitatge social. Queden fora d´aquest àmbit les persones jurídiques amb ànim de lucre (entitats bancàries, etc...).
En quan a la delimitació de l´àmbit objectiu, només s´aplica a immobles que siguin habitatges (la llei no distingeix entre habitatge habitual o segona residència), quedant fora per tant els locals de negoci o naus industrials.
La reforma processal permet demanar amb la demanda l´immediat lliurement de l´habitatge, que es pot dirigir contra els ignorats ocupants de la mateixa, qui un cop requerits pel Jutjat, tindran 5 dies per justificar el seu títol de possessió, ja que en cas contrari es dictarà la corresponent interlocutòria per lliurar la possessió al demandant sense possibilitat de recurs.
Per preservar qualsevol situació que pogués afectar persones o famílies vulnerables, es preveu la comunicació als servis socials per si fos necessària la seva actuació.
Veurem a la pràctica com funciona aquesta reforma, quin èxit dependrà de la dotació de mitjans suficients als jutjats per poder agilitzar i solucionar de veritat aquest problema que ha esdevingut molt greu. Parlar d´immediatesa o de terminis molts curts ja tenim experiència que no funciona si no hi ha dotació de mitjans materials i personals, com fa temps que reclamen els jutges i la resta de personal dels jutjats amb tota la raó del món.
