L elecció del president Torra, la formació laboriosa en dues fases del seu Govern i la caiguda del president Rajoy arran de l´èxit de la moció de censura presentada per Pedro Sánchez han generat un canvi significatiu de l´escenari polític. Les reaccions irades i els insults greus que va rebre el president Torra arran del seu nomenament han anat perdent agressivitat davant de les seves constants apel·lacions al diàleg. Pedro Sánchez té l´oportunitat de reorientar el conflicte amb Catalunya cap al territori de la negociació, tot i que el nacionalisme radical espanyol té una representació notable entre els dirigents socialistes. Arran de l´aplicació abusiva de l´article 155 de la Constitució Espanyola, Catalunya ha estat dirigida políticament des de Madrid per un Govern d´una formació que a les eleccions del 21D va obtenir només 4 dels 135 escons del Parlament. La constitució del Govern de la Generalitat ha comportat la desactivació del 155. L´argument insistentment reiterat des de les posicions partidàries de mantenir Catalunya dins d´Espanya ha estat el de l´aplicació estricta de la legalitat i la seva recepta, una acció judicial desproporcionada que agreuja la situació i que ha suscitat una complicitat escassa a Bèlgica, Escòcia, Suïssa o Alemanya. Després del daltabaix de la sentència del 2010 del Tribunal Constitucional sobre l´Estatut, ni el Govern espanyol ni els principals partits estatals van copsar la necessitat de recosir la ferida oberta. En lloc de fer propostes alternatives i reconciliadores, es van limitar a menystenir les mobilitzacions massives i a referir-s´hi com una febrada, que consideraven que es diluiria «escapçant» les personalitats que hi exercien un lideratge. Tot plegat una tàctica d´escassa volada que ha contribuït a enfortir el sobiranisme. Descartades les investidures del president Puigdemont, de Jordi Sànchez i de Jordi Turull, s´ha materialitzat la de Quim Torra, un home sòlid, coherent i gens primari, que ha llegit i editat figures del catalanisme que l´exili i les circumstàncies històriques havien deixat a l´ombra. En una societat catalana allunyada de la Monarquia, la proposta republicana aglutina moltes sensibilitats, començant per les forces d´esquerra que incomprensiblement han renunciat a reivindicar un principi tan compartit en aquest sector de l´electorat. La resposta intransigent en què s´ha refugiat l´espanyolisme contrasta amb la fermesa i la serenitat que ha demostrat Quim Torra. Espanya té un problema amb Catalunya, que el president Montilla va qualificar de desafecció i que no millorarà amb l´amenaça d´una nova implantació de l´article 155 si la Generalitat no fa bondat. El president Torra, elegit pel Parlament, no pot ser tractat com un nen rebec perquè no fa el que voldrien els qui han perdut les eleccions a Catalunya. Després del desastre que va constituir la repressió policial de l´1 d´octubre, Pedro Sánchez s´hauria de preguntar quin és el camí més intel·ligent per reconduir constructivament la relació amb una bona part dels catalans.