L arribada de Pedro Sánchez a la Moncloa ha provocat un punt d'inflexió en el rumb de les dinàmiques que incideixen sobre la política espanyola. Davant l'immobilisme del govern Rajoy, definit per la gestió quotidiana i per l'absència de grans projectes, el nou president ha preferit imprimir un aire renovador al seu projecte: major obertura a la societat, enfront de les tradicionals servituds partidistes; ideologia de centre, davant de la temptació populista; vocació de relat europeista i femení, enfront del perfil baix que ha adoptat Rajoy en aquests últims anys. Malgrat el fiasco de Màxim Huerta, es tracta d'un govern amb alguns noms rellevants, experimentat i amb indubtable personalitat pròpia, que envia un missatge modernitzador a la societat. Els equilibris en la composició de l'executiu ens descobreixen la voluntat del president de construir un relat ampli des del centre-esquerra liberal, que connecti de nou la ciutadania amb els seus representants. Queda per veure com afrontarà les relacions amb Catalunya. De totes maneres, l'extrema fragmentació parlamentària i la debilitat de la majoria socialista al Congrés auguren una legislatura complexa i difícil, que molt bé podria acabar a les urnes abans del previst, tot i la conveniència de l'estabilitat per afrontar les grans reformes.

Es dona la circumstància, com va remarcar Jordi Xuclà (PDeCAT) diumenge passat a aquest diari, que Girona és l´única província d´Espanya en la qual tots els seus diputats (sis) van votar a favor de la moció de censura. Ni PP, ni Ciutadans tenen representació per la circumscripció de Girona. Tot i que a la pràctica els diputats representen més a les seves formacions polítiques que al territori que els escull (també passa al Parlament de Catalunya), és una bona oportunitat per sumar esforços en la reclamació dels nombrosos projectes que els Pressupostos de l´Estat han anat arraconant els últims anys. Quan a primers d´abril es van conèixer les inversions recollides en els Pressupostos d´aquest any, posteriorment aprovats en el Congrés, la totalitat dels diputats gironins es van mostrar decebuts (menys Marta Sibina, d´En Comú Podem, que està desapareguda de l´escena política gironina des de fa mesos i no se sap què en pensa). Un pressupost «gens favorable» deien els representants de PDeCAT, PSC i ERC. «L´Arxiu Provincial ja comença a ser una llosa amb què carrega el govern del PP», denunciava Marc Lamuà (PSC). Cert que la feina no és senzilla amb uns Pressupostos ja perfilats, però és una bona oportunitat per treballar conjuntament per aconseguir tots aquells projectes que fa anys que es reclamen i que no són atesos. Veurem si fan els deures.