Posi´m una paperera, Sra. MadrenasClara Garcia Agulló girona

Seré breu i directa, sra. alcaldessa. Li diré sense embuts i cap preàmbul. Assegui´s bé i posi´s còmoda. Faci tocar els peus a terra, però vigili on els posa.

Els veïns del Barri Vell, per si no ho sap, fa temps que no tenim ni una trista paperera en el carrer Ballesteries. Entenc que no estigui al cas, ja que segur que ha estat ocupada en altres afers de gran importància.

L´absència de papereres on llençar petits residus potser li semblarà quelcom insignificant, una cosa efímera i quotidiana. Però la vida continua i han arribat els turistes. Com a mínim tingui compassió d´ells, ja que no saben on llençar el got de gelat ni el cartró de la crep.

M´hauria agradat comentar-li aquest tema personalment, però com que no solem coincidir en els mateixos actes socials ni faràndules de carrer (altra feina tenim, entre d´altres coses, cercant papereres), li comento per aquí, esperant que en faci una lectura en diagonal i complagui els veïns del Barri Vell rascant-se la butxaca i adquirint tan sols una paperera.

I si no té temps per llegir el diari i preocupar-se de les veritables preocupacions dels gironins, amb una mica de sort algú li farà arribar aquesta sol·licitud.

Moltes gràcies, de part de tots els veïns.

Per què odien la Filosofia?Xavier Serra Besalú girona

Més de 30.000 joves catalans han realitzat entre el 12 i el 14 de juny les Proves d´accés a la universitat (PAU), a Catalunya. Per primera vegada, la «Història de la filosofia» no ha estat a la fase comuna, sinó menyspreada a una poc atractiva fase específica, on se l´ha fet ponderar poquíssim. Les raons per afavorir el pensament crític i la responsabilitat ciutadana són evidents per a tots vostès: per què aleshores aquesta tírria?

Jo només trobo dues explicacions: a) la covardia del CIC (Conselleria d´Universitats), atemorit per la repressió del PP i la seva LOMQE; o bé, b) la insensatesa i immaduresa de qui s´imagini que «pensar» no és «competencial». Confio que la raó sigui la primera, la «por» (la mateixa que hem patit davant els «piuets» o les amenaces de bancs i corruptes).

A l´examen d´enguany es podia comentar un text de Nietzsche o bé un de Mill: les qüestions abastaven aspectes ètics de gran vàlua i actualitat (vegin-les a la URL universitats.gencat.cat/ca/pau/criteris). Per exemple, ¿és moralment obligatori complir el deure encara que no en puguem calcular la felicitat global que se´n derivés?, o bé ¿podria ser que qualifiquem les accions humanes de «bones» o de «dolentes» només com a fruit d´imposicions culturals? No odieu la Filosofia: els qui maneu, torneu a fer que sigui de la part comuna, aparellada amb la «Història de Catalunya i Espa­nya».

Siguem assenyats!

Canvi de collars, però no de pensament políticJOAN JANOHER I SADURNI forallac

Estem entrant en el corredor del passat, es confiava a poder assolir allò més positiu, envers a la moció de censura. Però, resulta que els nombraments de les carteres Ministerials del PSOE ens estant surtin carbasses. No voldria ser pas apocalíptic, atès que anem de sorpresa a sorpresa, ho diré d´una altra manera; sortim del foc i ens aboquem a les brasses. Per quan en guanyar el partit en qüestió la Moció esmentada. No s´ han adonat, que la majoria obtinguda, depèn d´altres, amb signes dispars.

L´àmplia cartera dels nous Ministres, ens ha sorprès i força a tothom. Sobretot, la d´Afers Exteriors, en Borrell. Com es pot entendre això: quan el partit depèn dels què varen donar-li suport, per arribar a una majoria, i concretament a governar. No és una bona tela al teler, a la que l´ inseguretat prevaldrà, d´acord amb el que vulguin fer, i decideixin. Per començar: els referents de Borrell, són incendiaris, pel que bé parlant i diu, amb tota la xenofòbia contra Catalunya.

Deu comptar amb la ministra Batet, que apagarà el foc que s´escampa arreu del nostrepaís. Solució en principi poc aconsellable, si tenim en compte les formes, com oratòries i mítings, que ve proclamant tant xenòfobes, Borrell. Les carteres del ministeri amb una majoria de dones, hauran, de prendre mesures de sensibilització, davant els reiterats insults envers els catalans. En canvi, deixa actuar els ultres, sense cap manifest, als brutals actes. Dient, que nosaltres sí incitem a l´enfrontament civil. Vergonyós.