En els últims temps els bancs i les empreses de targes de crèdit de plàstic ens n´han fet assumir unes que porten un xip i que permeten pagar sense contacte físic en les màquines de verificació «tradicionals». En diuen contactless, un anglicisme relacionat amb aquesta manca de contacte físic. I ara diuen que no caldrà portar targetes perquè ja han introduït els pagaments amb els telèfons mòbils.
Des del punt de vista general sembla que ens vulguin fer veure que tots hem fet un pas endavant per poder pagar una compra sense haver de mostrar cap identificació. Segons quina sigui la quantitat a pagar, ens demanen un «pin» però, i això és greu, quan es tracta de quantitats petites ni tan sols s´ha de posar. I això, com és obvi, permet una escalada de fraus, com el lector o lectora podrà llegir si continua. Perquè fet aquest preàmbul els vull relatar el calvari que por representar perdre o, sobretot, ser víctima d´una sostracció o robatori -que des de la tècnica legal no és el mateix però a efectes pràctics si- d´una targeta d´aquestes sense contacte. I a continuació faig un resum del que li ha passat a una persona que conec amb un banc i una de les targetes de crèdit.
Aquesta persona va ser víctima d´una sostracció de la seva cartera i de seguida va demanar per telèfon l´anulació de la targeta, seguint les instruccions que al seu dia li va donar el banc com a documentació. Després va presentar denuncia a una comissaria dels Mossos d´Esquadra. I el banc li va enviar una targeta nova, amb numeració nova, deixant com a anul·lada la que havia passat a mans de qui li va prendre.
Va continuar la seva vida normal i seguint la recomanació del mosso que va tramitar la denúncia va parar atenció els dos primers mesos que no li carreguessin cap quantitat indeguda. Per això, havia de cercar l´extracte digital al web del banc i obrir-lo. Al principi, cap ús indegut. Però mesos després van començar a carregar-li i cobrar-li en cada pagament mensual nombroses quantitats petites, al voltant dels cinc euros cadascuna, de pagaments en zona blava d´aparcaments i la numeració de la targeta anul·lada. Quan es va adonar es va posar en contacte telefònic amb el departament de targetes del banc i aquest li va confirmar que estaven fets amb la targeta sostreta, tot i estar anul·lada i que no podien impedir que es continués fent us indegut perquè -aquí ve el més surrealista- no poden impedir de cap manera que el xip continuï actiu tot i estar anul·lada la targeta. Això sí, li van dir que podien anul·lar la funció sense contacte de la tarja actual o activa, la qual cosa va demanar immediatament per si de cas, però que l´altra -la «robada» per entendre´ns- romandrà activa fins a la caducitat de la tarja. I que es podran seguir fent petits pagaments sense pin. Un exemple de surrealisme digne del geni de Figueres!
Com surrealista és també el que va viure després que li diguessin que el que havia de fer era reclamar les quantitats indegudament cobrades a través d´un formulari que podria trobar a la web del banc i que aquest el tramitaria amb la empresa de les targetes. La víctima ho va començar a fer: primer es va haver de descarregar un formulari de dues pàgines, que havia d´imprimir un vegada omplert, després havia de signar-lo, escanejar-lo i adjuntar-lo en format PDF amb els PDFs de la denúncia per tal que li poguessin retornar els diners. Però, ai, una altra sorpresa carregada de surrealisme: la web només li permetia adjuntar un full i no els quatre pertinents, dos del formulari descarregat del banc i dos de la denúncia. Només va poder enviar el primer. Com a solució, va haver de seguir l´altra opció que li van dir des del banc: anar a una oficina -física- del banc amb els papers impresos -documents físics, doncs- per tal de poder tramitar -físicament i cara a cara amb un empleat- la petició de devolució dels diners indegudament cobrats pels banc.
I acabo, desitjant que aquest article no el llegeixi cap delinqüent i s´assabenti del que pot fer amb total impunitat. Perquè sembla increïble que si els tecnòlegs del banc o de la tarja no fan un miracle que eviti que segueixi en funció el xip sense contacte, la persona que està vivint aquesta odissea haurà d´anar cada mes al banc per reclamar pagaments petits i sense testimonis que es poden continuar fent amb la seva tarja de crèdit contactless anul·lada.
