18 de juny de 2018
18.06.2018

La protèrvia contumaç del PP i la versatilitat del PSOE

18.06.2018 | 10:30

La protèrvia afegeix l´obstinació a l´orgull o arrogància. Es tracta d´una obstinació superba. Milián Mestre, un dels fundadors del PP, parlava de supèrbia pertinaç. La contumàcia hi suma l´entestament en l´error. El PP d´Aznar i de Rajoy ha patit de protèrvia i contumàcia. I, el pitjor del cas, és que n´ha contaminat les estructures de l´Estat. Només cal veure la magistratura, la premsa estatalista o personatges empeltats de tot plegat. Ara veurem qui el descontamina. Quan Pedro Sánchez el passat 25-V anuncià una moció de censura a Rajoy, aquest es digué a si mateix qui es pensava que era aquell petimetre? Li esgarraria la final de Kíev de la Copa d´Europa, però el deixaria allisat amb la seva piconadora. Ni se li va acudir que necessitava temps per veure els moviments dels nacionalistes i podemites. (Els pressupostos avalaven el seu monolitisme.) Havia estacat curt Catalunya amb l´escanyament econòmic i amb el 155. I seguia no publicant oficialment els nomenaments del president Torra. Prevaricació? El pla contra Catalunya s´havia ordit en les altes instàncies. Estava d´allò més tranquil. Per això, quan li parlaven de referèndum deia: «Ni quiero ni puedo». El disseny era claríssim: convertirien el procés pacifista en tumultuari i violent, carregarien els empresonats amb 30 anys per rebel·lió, escapçarien tota una generació de polítics catalans, farien mans i mànigues per repatriar Puigdemont, que baixaria d´un avió a Barajas emmanillat enmig d´una parella de guàrdies civils, espaordirien tota la població i, tot seguit, anirien a arreglar l´ensenyament (calia convertir les escoles en doctrinàries d´espanyolisme) i la Corpo (TV3 i Catalunya Ràdio). A veure si els quedaven més ganes d´independència als catalans! Calia fer net per a dues generacions.

No calia trucar a cap jutge. Separació de poders, ha! El fiscal general ja sabia què havia de fer. I la Zarzuela. Els jutges, com els àrbitres de futbol, els feies una insinuació i no sols l´agafaven al vol sinó que anaven més enllà... Només calia veure Lamela i Llarena. Pedro Sánchez? Un vel·leïtós a qui calia cridar a capítol. No l´havia seguit amb el 155? No acabava de titllar el president Torra de Le Pen? Encara recordava una reunió a la Zarzuela amb Rivera, Pedro Sánchez, el rei i uns alts comandaments de l´exèrcit en aquells dies atziacs que van seguir l´1 d´octubre passat. «Si hay declaración de independencia, si arrían la bandera española de las instituciones, nosotros intervendremos» va deixar anar el militar. Sánchez va gosar replicar-lo: «Según qué intervención sea, los socialistas no estaremos de acuerdo». «Si nosotros intervenimos, usted a la chita callando, mirará hacia otro lado. O se va a enterar de lo que vale un peine», li va etzibar el militar davant del Rei. I Sánchez què va fer? Abaixar el cap i no dir ni piu...

La contumàcia ha descartat Rajoy de la política. Cap capacitat d´autocrítica. On viurà? Descartat tornar a Santa Pola (Alacant), on té l´excedència de registrador, ell i la seva dona tenen 5 pisos. A Santiago, a Gran Canària, a Sanxenxo (amb vistes al mar) i dos a Madrid, un a la Castellana i l´altre, un xalet de dues plantes al barri residèncial d´Aravaca (1,5 M€). Pel lloc on viure no patirà. I per viure, tampoc. Té dret a convertir-se en membre del Consell d´Estat (100.000 €/any pel cap baix) i, com a expresident, disposarà d´una dotació per a «despeses d´oficina, atencions de caràcter social i lloguer», a més de cotxe oficial, escorta i viatges gratis.

Fer fora Rajoy ha suposat fer saltar un miler de càrrecs del PP, inclosos el fiscal general de l´Estat i molts altres càrrecs: de SEPI (Pilar Platero, guanya 219.000 €/any), Aena (Jaime García-Legaz, 107.000 €), Renfe (Juan Alfaro, 161.998), Adif (Juan Bravo, 167.998 €) , TVE, Enaire, Ports de l´Estat, CNMC, CNMV... Sense oblidar el seu excap de gabinet Jorge Moragues (ambaixador a l´ONU) i J.I. Wert, ambaixador a París davant l´OCDE (60.000 €/any sense complements ni despeses de representació).

Sánchez demostrà, oferint amb comptagotes els noms dels seus ministres, que volia acontentar tothom i que no li importaven retrets. La gent sap que J. Borrell, per exemple, a banda d´haver-nos titllat d´infectats molts catalans, fou esquitxat pel frau fiscal de la seva Secretaria d´Estat d´Hisenda (1984-1991) i tot just l´any passat deixà de ser imputat pel cas Abengoa (en cobrà 2,2 M€). Li convenia com a tallafocs davant dels seus barons i com a contrapès a Europa al treball dels nostres exiliats. El bo del cas és que el coautor de Las cuentas y los cuentos de la independencia admet que una Catalunya independent hi guanyaria, però que seria tan poc davant del mal que infringiria a Espanya, que no val la pena ni pensar-hi.

Caldrà veure si la gesticulació del nou govern que es va fer la foto amb el Rei el passat dia 7 (11 fèmines i 2 gais) es traduirà en bona acció de govern. De moment, sabem que el nou cap de gabinet de Sánchez, Iván Redondo, fou l´autor del vídeo Limpiando Badalona, en la campanya electoral de García Albiol. La vice C. Calvo, amant de les curses de braus, fou la negociadora amb el PP de l´article 155 contra Catalunya. M.J. Montero, titular d´Hisenda, comandava la política econòmica d´Andalusia en temps de Chaves i Griñán, imputats pels ERE. T. Ribera, ministra d´Energia i Medi Ambient, fou de les que signà l´autorització pel Castor. D´Isabel Celaá, d´Ensenyament, els bascos diuen que aturà l´expansió de l´aprenentatge de l´èuscar; es va estrenar dient que faria els possible perquè el mestres (catalans?) no adoctrinessin. D. Delgado, ministra de Justícia, ha fet carrera a l´Audiència Nacional, com F. Grande-Marlaska, vocal del CGPJ des del 2013, criticat per haver empresonat Otegi dues vegades, per no fer cas a denúncies de tortures ni pels maltractes que reben les persones internades als CIEs, es cobrí de glòria en el cas del Yak-42 (62 militars morts). Lluís Planas, d´Agricultura, no troba malament les subvencions per la Fundación Francisco Franco ni es posa d´esquena a SCC ni a Vox... No els recordaré pas el «Me cago en el puto independentista!» de Màxim Huerta... perquè, substituït per José Guirao la seva durada ha estat mínima.

Que alguns d´aquests noms també estan contaminats de protèrvia contumaç? Deixem-los cent dies de coll, per valorar el seu tarannà dialogant.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema