L'arribada del vaixell de refugiats a València posa sobre la taula, de forma crua, el problema dels refugiats i dels emigrants econòmics. Els drets a l'acolliment i l'atenció humanitària són debatuts a Europa, amb creixent polarització social. I amb un decantament progressiu de les majories socials cap al tancament de fronteres. Simplificar el debat entre racisme i antiracisme, entre dreta i esquerra, no portarà enlloc. L'Orient Mitjà i l'Àfrica són una bomba demogràfica i un focus de desestabilització militar.
Ni és possible que Europa assumeixi tota la responsabilitat humanitària que correspondria davant de la situació. Ni Europa pot limitar el problema a una política de vigilància de fronteres o retencions i devolucions en calent aquí, o en els estats emissors.
És comprensible que la reacció primària dels ciutadans sigui, o bé un sentiment de pena per la situació que comporti un accent sobre la política d'acollida; o bé una reacció de por davant el que alguns sectors populars poden veure com un risc per al seu ja minvat estatus social.
Personalment, em sap greu que no siguem capaços de posar el focus en les causes últimes de les migracions i, per tant, en la mobilització perquè estats europeus, empreses i estats font de migrants ataquin les causes originàries.
Perquè, ho hem de dir ben alt, que hi ha un dret previ al refugi i l'emigració: el dret de sobreviure, viure i treballar al teu país. I no veig que s'ataqui aquest problema amb contundència. Mentre els estats i els electors i consumidors europeus tolerin l'existència de règims dictatorials i corruptes, el problema creixerà. Les elits africanes o àrabs dominen estats autoritaris, molts cops teocràtics, on es persegueix la dissidència, on el lliure mercat és una fal·làcia perquè l'economia està intervinguda per polítics i funcionaris que tenen esteses enormes xarxes de corrupció. L'economia extractiva que predomina en la majoria d'aquests països porta a la misèria ingents poblacions; quan no genera conflictes bèl·lics per la possessió de les matèries primeres. Estats artificials i tendres on una minoria nacional imposa per la força l'exclusió de les altres minories, i engeguen conflictes civils i guerres de secessió en augment.
Per què no ens mobilitzem contra les empreses que no es comporten de forma social i justa en aquests països? Per què no ens mobilitzem contra els estats que continuen venent armes a les elits i les corrompen per accedir a substanciosos contractes per a les seves empreses? Per què no generalitzem el boicot contra els estats més repressius de l'Àfrica i l'Orient? Per què no afavorim la implantació de pimes en aquest països emergents? Per què no ens bolquem a donar suport a la formació de la població? Per què es dóna cobertura a intervencions militars no justificades, i en canvi no se n'emprenen de justificades per preventives?
La nul·la acció d'Europa per eliminar les causes de les migracions ens portarà a una creixent ruptura territorial, social i política entre partidaris i detractors de l'acollida. Mentrestant, però, les causes del problema s'aniran engrandint i la seva capacitat explosiva també. Em sap greu, però avui soc pessimista.