Títols de llibres d'autoconeixement com Digue'm amb qui et relaciones i et diré qui ets, Digue'm com gastes i et diré qui ets, Quines marques uses i et diré qui ets, El que menges i et diré qui ets, estan quedant obsolets davant l'adveniment de l'aparador públic de les xarxes socials, encarregades d'exposar tota l'intimitat dels seus usuaris.
L'exhibició constant a les xarxes, actuant com un precís aparell radiogràfic, despulla tothom que les utilitza dels seus misteris i dels seus racons més íntims. La força obnubilant amb la qual impacta sobre els seus adeptes és de tal magnitud que fa perdre la mínima contenció que se sol tenir al cara a cara de la vida real.
Perquè el món i les persones giren entorn al que es mou i es publica en aquestes. Els diaris es fan ressò dels comentaris fets a Twitter, presents i passats que, gràcies a la seva traçabilitat, permeten conèixer la identitat dels seus usuaris, considerats ara ciutadans digitals. Les opinions ja no cal buscar-les a l'hemeroteca, només cal fer una cerca a Internet per descobrir el que s'ha manifestat en moments i contextos diversos. El resultat de la seva lectura és inqüestionable, una finestra oberta al món que pot encimbellar o destruir el titular de la piulada. L'autor d'aquell comentari esdevé l'únic responsable de la percepció social dels seus seguidors. Per això, no és estrany que la dita famosa es reformuli en «digue'm què piules i et diré qui ets».
Poc s'ho pensava l'exministre Màxim Huerta que Twitter s'encarregaria d'escampar una imatge tan negativa i contradictòria amb la cartera que li havia encomanat el President Sánchez que va coadjuvar el seu cessament fulminant. Des que el diari El Mundo va divulgar els seus tuits ridiculitzant l'esport i aquells que el practiquen, encara que expressats fa uns anys, la seva imatge es va debilitar. El frau a Hisenda va fer la resta.
