La societat catalana viu en un clima polític enrarit per l'actuació de dirigents dels partits independentistes que no han acceptat la derrota en l'intent de declarar la independència i proclamar la república catalana.
De fet, el nou govern de la Generalitat va a remolc de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i d'Òmnium Cultural, que han optat per intensificar la confrontació amb l'Estat per aconseguir la secessió.
Tant és així que, el dissabte passat, l'empresari Jordi Cuixart, fundador d'Aranow Packaging Machinery SL, empresa especialitzada en el disseny i fabricació d'equips d'envasat de film flexible, era reelegit president d'Òmnium Cultural.
És la mateixa persona que el 12 de gener d'enguany va confessar al jutge instructor, segons informacions publicades, que «l'únic referèndum d'independència serà el que convoqui el govern espanyol».
També va admetre que «les vies per assolir la independència han d'estar d'acord amb la llei i la Constitució». I en l'interrogatori al·legava compungit que no era polític i que no volia participar de la vida política i reconeixia que «amb les vies usades fins ara no s'aconseguirà la independència». Paraules que s'emporta el vent!
Doncs bé, aquest mentider compulsiu és president d'una entitat que «treballa per fomentar la llengua catalana, la cohesió social, l'educació i la cultura». Qui ho diria!
Per postres, l'ANC, una organització amb l'objectiu d'aconseguir la independència de Catalunya, té com a presidenta Elisenda Paluzie, economista ideològicament a mig camí entre el neoliberalisme de Xavier Sala i Martín i el neokeynesianisme de Paul Krugman.
En una entrevista recent a una emissora va subratllar que «només en el cas que el govern de Pedro Sánchez faci una proposta de referèndum pactat i tutelat internacionalment, l'entitat podria escoltar aquella oferta».
Tanmateix, Paluzie va deixar clar que «no és l'entitat qui ha de demanar un referèndum perquè Catalunya ja va celebrar una consulta vàlida l'1-O.»
En què quedem? S'ha d'escoltar o... tirar pel dret? No deixa cap escletxa al diàleg quan afirma: «s'han obert els ulls i s'ha vist que en un procés d'alliberament nacional no es podia ser tan ingenu i que s'ha d'actuar amb més intel·ligència política i sense tantes manies». En resum, no accepten cap mena de diàleg. No estan per orgues!
Es tracta de mantenir la mobilització per assaltar el cel de forma pacífica? Un «pacifisme de fireta» que no evitarà un enfrontament civil.
Exageracions? Tant de bo els mals presagis s'esvaeixin per art d'encantament!
En tot cas, mai oblidem uns versos de Salvador Espriu: «Fes que siguin segurs els ponts del diàleg / i mira de comprendre i estimar / les raons i les parles diverses dels teus fills».
