La seqüència s'ha fet viral. Pels que no l'hagin vist o els que no la tinguin contextualitzada val la pena situar-la. Acte de commemoració del 78è aniversari de l'inici de la Resistència a l'ocupació de les tropes alemanyes de França. El president de la República passa per davant d'un grup d'adolescents. Un d'ells comença a entonar la Internacional i Emmanuel Macron s'acosta. El jove li deixa anar un «què passa Manu?» que provoca una reacció immediata de Macron, que li contesta «tu a mi em dius senyor president de la República o senyor». L'esbroncada continua; «estàs en una cerimònia oficial i t'has de comportar com cal. Pots fer l'imbècil però avui cal cantar la Marsellesa i el Cant dels Partisans» i afegeix «el dia que vulguis fer la revolució aprèn primer a tenir un diploma i a alimentar-te a tu mateix, d'acord?», a la qual cosa el noi no va tenir esma de respondre res més que «sí, senyor president». El gest és poc habitual en un moment en què es tendeix a donar la raó o a disculpar l'actitud dels joves més que no a corregir-la. Però Macron és un polític atípic que no ha defugit el debat i que ha discutit cara a cara quan ha calgut amb manifestants o vaguistes. Si una cosa ha demostrat la seva actitud és que no està pendent de la valoració que en fa l'opinió pública als sondejos, on d'altra banda s'ha situat en la taxa de popularitat més baixa des que va arribar a l'Elisi. Això tampoc l'ha desviat del seu compromís europeista, com es va demostrar en la cimera que va mantenir ahir amb la cancellera Merkel, ni de la defensa dels valors europeus, que el va portar a enfrontar-se amb el govern d'Itàlia per la gestió de la crisi dels immigrants de l' Aquarius. Però la revifada dels nacionalismes a Europa és una reacció d'autoafirmació adolescent que no serà tan fàcil corregir si les urnes no acaben contradient el que apunten les enquestes.
