Aquarius és el nom del vaixell i 629 el nombre d'homes, dones i nens recollits a alta mar, alguns en risc directe de mort i que van arribar diumenge a València. El ministre d'Interior italià Matteo Salvini, líder de la Lliga Nord, havia decidit tancar els ports al vaixell noliejat per Metges sense Fronteres i SOS Méditerranée i es va permetre a més uns comentaris obscens respecte dels immigrants que com a europeu m'avergonyeix llegir.
En un gest que l'honora i en la seva primera decisió de cert calat com a president, Pedro Sánchez va oferir acollir-los per motius humanitaris i diverses comunitats autònomes també es van mobilitzar. Són gestos que el fan a un sentir-se orgullós de ser espanyol tot i que no solucionin el problema ni puguin repetir-se indefinidament, i que li donen a Sánchez una basa bona per quan es tractin les qüestions migratòries en el Consell Europeu del pròxim dia 25 a Luxemburg, on la Comissió es presentarà amb més fons per afrontar el problema mentre alguns països encapçalats per Itàlia i Àustria demanaran més duresa.
Algunes idees poden ajudar a entendre millor el problema:
1.- En el món actual l'economia, l'ecologia, etc., s'han globalitzat mentre la política segueix en mans d'estats que per si sols són incapaços d'enfrontar problemes que els sobrepassen perquè no controlen la moneda, les fronteres, la informació... i això provoca en els ciutadans descontentament i inseguretat que es tradueixen en populismes simplistes que pretenen canviar-ho tot i en nacionalismes que volen aixecar murs per fer bé el que pensen que altres fan malament. Però la solució no és anar a unitats administratives cada vegada més petites i ineficaces sinó grans i amb més possibilitats per gestionar reptes d'envergadura que ens afecten a tots com el canvi climàtic, el terrorisme o la immigració descontrolada.
2.- Una Europa amb vocació d'integració no pot deixar fora els problemes migratoris per quatre raons almenys: perquè afecten diversos països al mateix temps; perquè és una de les majors preocupacions actuals dels ciutadans europeus; perquè són arran de moviments xenòfobs i gairebé feixistes; i perquè cap país és capaç de solucionar-los per si sol.
3.- La construcció d'Europa que ens ha portat amb Schengen a eliminar les fronteres interiors té defectes que cal esmenar. Necessita dotar-se de polítiques comunes d'immigració i d'asil i necessita blindar les seves fronteres exteriors si vol mantenir la supressió de les interiors. Critiquem Trump per voler fer un mur amb Mèxic però nosaltres els tenim a Romania, Àustria, Bulgària, Hongria... i també a Ceuta i Melilla. El que passa és que són molt menys eficaços quan no hi ha coordinació.
4.- És important distingir entre refugiats que fugen de la guerra i immigrants econòmics. Al meu entendre, cal ser generosos amb els primers i controlar el flux dels segons. L'any passat van entrar a Europa 200.000 persones i si les repartim entre 500 milions d'europeus toquem a un immigrant per cada 400 habitants, quan a Jordània n'hi ha un per cada deu i al Líban un per cada tres. La pregunta és: podem o volem?
5.- Europa necessita immigrants ja que amb el 8% de la població té el 50% de la despesa social mundial, que és el que ens costa mantenir una societat de benestar que el món sencer enveja però que serà impossible amb una població envellida. Avui el 9% dels europeus té més de 65 anys i el 2050 serà el 19%. En aquest mateix període de temps, mentre Europa perd habitants, la població mundial creixerà dos mil milions a Àfrica, Àsia i Amèrica del Nord. I això vol dir que la pressió migratòria creixerà durant els propers anys i aquesta és una altra bona raó per intentar regular-la.
6.- No és possible ni just que siguin els països fronterers els que hagin de fer front ells sols al problema. Li va passar a Grècia amb la massiva arribada de refugiats de la guerra de Síria, ara li passa a Itàlia amb l'arribada d'emigrants procedents de Líbia, i qualsevol dia li pot tocar a Espanya a mesura que les rutes per entrar a Europa es desplacen cap a Occident, sense descartar el que succeiria en el cas d'una crisi major al Magrib.
7.- Deixar que un país s'enfronti sol a problemes com aquest és la millor manera de fabricar euroescèptics. Itàlia n'és el millor exemple.
8.- Aquí s'enfronten dues realitats i les dues són respectables: el deure d'acollir els refugiats polítics que fugen de la guerra i la necessitat de protegir les fronteres davant l'arribada massiva d'immigrants econòmics. L'assumpte és molt delicat perquè dóna ales a moviments nacionalistes, xenòfobs i populistes que l'utilitzen per restar suports al projecte europeu. El problema és com conciliar la protecció de la nostra sanitat i dels nostres llocs de treball amb les exigències que planteja una baixa natalitat i el manteniment del sistema de pensions, i ser fidels al mateix temps amb els valors de solidaritat i tolerància que han construït un espai de llibertat i convivència únic al món i que han estat a la base del creixement d'Europa durant els últims segles.
9.- A Luxemburg el president Sánchez podrà explicar l'èxit que ha tingut durant els darrers quinze anys la política espanyola de cooperació i inversions en països com el Marroc, Mauritània, Senegal, Gàmbia, Níger o Mali per reduir l'arribada de pasteres i piragües a Andalusia i Canàries. És un precedent útil per a Europa.
