Un 53% dels votants dels partits d'abast espanyol estan a favor que els independentistes catalans presos continuïn entre reixes, segons una enquesta del grup editorial Prensa Ibérica. Només un 36% estarien a favor que els deixessin tornar a casa fins que se celebri el judici. Dins el mateix grup de població, són majoria els contraris que el nou Executiu espanyol faci concessions al Govern català per rebaixar la tensió. Són dades que condicionen fortament un govern com el de Pedro Sánchez, que vol suplir la feblesa de la seva base parlamentària (85 diputats de 350) i el caràcter negatiu de la seva arribada al poder (més de la meitat dels diputats que van votar-lo no van fer-ho perquè els agradés, sinó per expulsar Rajoy) amb una legitimació popular directa per la via d'uns gestos que agradin a la majoria d'espanyols.

Gràcies al llenguatge dels gestos i els anuncis, el PSOE ha passat en una setmana de possible quarta força espanyola en cas d'eleccions anticipades, a guanyadora amb diferència, ja que a la majoria de ciutadans els agraden els primers moviments del nou president. Gestos que sintonitzen. Un govern qualificat amb una majoria de dones. Sense creu ni Bíblia a la presa de possessió. L'acolliment del vaixell Aquarius. Anuncis com el de treure les restes de Franco del Valle de los Caídos o promeses com el final dels peatges de les autopistes a mesura que vencin les concessions. Quan toqui administrar el pressupost anirem veient com arriben les males notícies, especialment amb el tancament de l'aixeta del Banc Central Europeu i si la boja guerra comercial iniciada per Trump refreda tota l'economia.

A Sánchez li convé abonar-se als gestos que costen pocs diners, i ha de triar justament aquells que tothom aplaudeix i que no generen polèmica. I això és el contrari del que passaria si fes la mena de gestos que alegrarien l'independentisme català, com pressionar per la llibertat provisional dels presos i la rebaixa en la petició de penes. O, simplement, un tracte preferent (en dirien «privilegiat») a Quim Torra en la roda de reunions amb els presidents autonòmics. Hi hauria rebuig i polèmica. Serà difícil que Sánchez faci gestos notables en la qüestió catalana fins que la situació no es «desinflami», en paraules de la nova ministra de Justícia, Dolores Delgado. «Desinflamar», un verb sense la càrrega amenaçadora d'aquell «desinfectar» llançat per Josep Borrell.